El calendari internacional de natació en els últims temps és un autèntic desgavell. El parèntesi que va suposar la pandèmia encara s’arrossega i en quatre anys s’hauran disputat quatre mundials, Budapest 22, Fukuoka 23, Doha 24 i Singapur 25. Abans de l’aparició de la covid-19, la màxima cita dels esports aquàtics es disputava cada dos anys, una periodicitat que es recuperarà a partir de Budapest 27 i Pequín 29. Les proves de natació a Doha estan pagant la densitat del calendari i l’allau de baixes dels màxims referents és notable. Fa poc més de mig any del mundial a Fukuoka i amb els Jocs Olímpics a l’horitzó són moltes les estrelles que han optat per continuar la preparació per a la principal cita del curs. És evident que l’acumulació de mundials en tan poc temps devalua el campionat. Després de la jornada de cloenda de demà serà el moment de fer la comparativa i ben segur que les marques de Fukuoka a Doha se n’hauran ressentit considerablement. D’altra banda, l’acumulació de competicions, i el ball en les dates del calendari amb tan poc marge, obliga els entrenadors a fer autèntics sudokus per encaixar la preparació dels nedadors. Per acabar-ho d’adobar, del 10 al 23 de juny s’organitza un europeu a Belgrad. Una competició que per als nedadors que ja tinguin bitllet per a París serà optativa i per als que no el tinguin i el vulguin serà impossible d’encaixar perquè coincidirà amb el campionat d’Espanya a Palma, l’última oportunitat per aconseguir les mínimes olímpiques.