L’11 de setembre del 2017, Garbiñe Muguruza, amb 23 anys, va tocar la glòria, convertint-se en la millor tennista del món. Havia guanyat dos grans slams, Roland Garros i Wimbledon, vencent en la final Serena i Venus Williams, respectivament. El seu talent era inqüestionable. Amb el seu joc i la seva mentalitat guanyadora, malgrat la seva inconsistència, estava cridada a continuar aixecant els tornejos més prestigiosos. Sis anys més tard, però, no hi ha ni rastre d’ella. Setze anys després de la seva irrupció al circuit WTA, la tennista hispanoveneçolana, formada des dels vuit fins als divuit anys a l’Acadèmia Bruguera a Santa Coloma de Cervelló, ha desaparegut del rànquing mundial. Ja no té ni un sol punt.

Muguruza va prendre la decisió, el gener del 2023, d’abandonar el circuit, immersa en la seva pitjor ratxa de resultats i amb problemes físics que li van fer perdre la il·lusió. “M’agafaré un descans de la competició durant les pròximes setmanes. Tornaré quan ho trobi a faltar”, va anunciar a mitjans de febrer. Les setmanes s’han acabat convertint en un any. 385 dies han passat des del seu últim partit a Lió. Un adeu, no definitiu, segons ella, que ha provocat una situació insòlita des del 2008. És una llàstima no poder gaudir d’un dels talents més grans que ens ha deixat aquest esport en els darrers anys. Tot i que no perd l’esperança, als seus 30 anys es fa molt difícil pensar en un possible retorn.