Del web de la Sala Beckett extrec la sinopsi de l’obra teatral Cacophony, de la jove dramaturga anglesa Molly Taylor, que transcric resumida: “Després d’una manifestació contra la sentència d’un cas de violació, l’Abi publica un article al seu blog que la converteix en una figura pública.  A partir d’aquí, s’hi explora el poder que tenen les xarxes socials d’enlairar i cancel·lar algú en pocs segons.” Resulta que, en l’adaptació dirigida per Anna Serrano, l’home acusat i absolt de violació, sense que mai no aparegui en escena, és un jugador de l’Espanyol: en el text original deu ser d’un club anglès.

El cas és que les xarxes socials han bullit d’indignació contra la Sala Beckett i fins la directiva de l’Espanyol ha emès un comunicat: s’hi expressa la preocupació per la imatge del club que dona el muntatge teatral. A la vegada, la Sala Beckett ha fet un altre comunicat en què lamenta que tot el rebombori s’ha originat i propagat amb els comentaris a les xarxes socials de persones que ni han vist l’obra, cosa que, en certa manera, suposa una extensió d’aquesta. En fi, jo tampoc no l’he vist i, per tant, no opino sobre si hi ha motiu per sentir-se ofès. La Sala Beckett recorda que el teatre és ficció. De fet, m’estranya que a l’Espanyol el pugui preocupar la seva imatge per una obra de teatre i no per tots els insults i amenaces dels seus seguidors a la gent de la Beckett. Tanmateix, per què li ha “tocat” a l’Espanyol? Si es referissin a un exfutbolista del Barça s’acostaria massa a la realitat?