Abans que els russos fossin expulsats literalment de les grans competicions internacionals pel caprici de Putin de quedar-se amb tota Ucraïna, els esportistes del país ja havien estat en el punt de mira del COI i de moltes federacions mundials per un sistema de dopatge sistemàtic que el govern havia ajudat a encobrir, sobretot arran dels Jocs Olímpics d’hivern de Sotxi.

L’últim país que l’Agència Mundial Antidopatge té en el punt de mira és Espanya. És un tema sobre el qual tothom mira de passar-hi de puntetes, però amb els Jocs de París a tocar, les sospites ballen entre el CSD, o sigui el govern, l’agència estatal antidopatge, el COE i les federacions més rellevants, començant per la d’atletisme. No és casualitat que la primera peça que s’hagi sacrificat sigui la de l’atleta Mohamed Katir, la gran estrella de l’atletisme espanyol, sancionat dos anys per haver-se saltat tres controls antidopatge amb excuses de mal pagador. De fet, no presentarà ni recurs. No és el primer cas. Per això l’agència mundial té l’esport espanyol marcat amb retolador vermell.

En altres països l’amenaça de sancions a l’esport espanyol seria un escàndol de grans proporcions, però a Madrid confien tapar-lo amb mesures com la de Katir, que tal volta no serà l’únic que rebrà. Però no ens enganyem, l’esport espanyol s’ha guanyat a pols històricament la fama que les seves grans icones no només han triomfat amb un esforç encomiable. Va ser la ministra francesa Roselyne Bachelot la que va acusar Rafa Nadal de dopatge. No nosaltres. Alberto Contador va donar positiu en un Tour de França, per no remuntar-nos a la història de Johann Mühlegg.

A banda del repudiat Eufemiano Fuentes, un altre dels noms que ningú vol recordar en la història d’alguns mites ibèrics és el de Sabino Padilla, metge de Miguel Indurain i Martín Fiz, entre d’altres. Les sospites del seus “miraculosos” tractaments es van confirmar quan va fer el salt al futbol (Athletic de Bilbao) i va esclatar el cas Gurpegui, positiu per nandrolona, el mateix producte que va prendre David Meca en els inicis de la seva carrera.

El nombre de figures que van caure de l’olimp és formidable. Noms com ara els de Roberto Heras, tots els de l’operació Puerto, Paquillo Fernández o Marta Domínguez. Tot i aquest historial, l’agència espanyola ha acumulat, segons han revelat diferents mitjans, diversos expedients per positius d’esportistes internacionals en els darrers anys. Ha fet els ulls grossos o ha allargat els terminis perquè els atletes no siguin sancionats, fet que ha provocat que l’agència mundial hagi obert la investigació actual.

D’això se’n diu fer trampes i posar a davant la bandera i els triomfs esportius, que es tradueixen en subvencions públiques que provenen de les nostres butxaques. A més, els que fan l’esforç de lluitar seguint estrictament la reglamentació es troben no només en inferioritat de condicions sinó que poden ser sospitosos de formar part d’una estafa generalitzada. I la frase que més fortuna ha fet entre el nacionalisme esportiu Soy español, ¿a qué quieres que te gane? doncs ja sabem com “guanyen” molts quan ho fan.