Finalment, no va disputar ni un sol minut. Es va imposar la lògica. Com havia de ser. Alèxia Putellas, que no juga des del mes de novembre i que encara no ha rebut l’alta mèdica, va ser convocada per Montse Tomé per disputar el tram final de la lliga de les nacions, sorprenentment fins i tot per a l’entrenador blaugrana, Jonatan Giráldez, que no en sabia absolutament res. Una decisió molt polèmica i difícil d’entendre en l’entorn culer, i que va generar una infinitat d’opinions i debats. És clar que la de Mollet del Vallès tenia tot el dret del món –perquè s’ho ha guanyat dins i fora el camp– a viatjar i ser present en el moment de classificar-se per a uns Jocs Olímpics que la il·lusionen d’allò més, però no a participar en cap dels dos partits sense el vistiplau del seu club. Al final, tot va acabar en res. Alèxia no va reaparèixer i el Barça va respirar alleujat, però la corda ja s’havia tensat.

Quin ha pogut ser l’error en tot aquest cas? La falta de comunicació entre totes les parts. No hauria costat gens parlar més clar des d’un principi. Començant per la mateixa jugadora, deixant clares les seves intencions en aquesta convocatòria, o Montse Tomé, que cada vegada que parlava avivava encara més el foc, deixant entreveure que la migcampista tindria minuts. Després d’uns dies convulsos en la relació, Alèxia ja ha tornat al Barça, amb el qual té pendent signar la renovació.