La temporada ciclista ja agafa velocitat de creuer. Anem deixant enrere la pretemporada, les curses llunyanes d’Austràlia i els Emirats Àrabs Units i les excursions als Països Catalans, com la Volta a la Comunitat Valenciana i la Challenge de Mallorca. Comencen les curses rellevants. Les curses clàssiques. Les curses en què els grans corredors ja volen guanyar.

Dissabte passat es va disputar l’Strade Bianche, la cursa d’un dia de 180 quilòmetres que acaba a la Piazza del Campo de Siena després d’un continu puja i baixa pels turonets toscans, amb molts trams de camins de terra no asfaltats. Els plans aeris ja ens han dut a la bellesa delicada i civilitzada del nord italià. Els guanyadors solen ser corredors forts i hàbils, perquè han de baixar a tot drap per camins de terra. Tot i ser una cursa molt recent, en el seu palmarès ja llueixen grans noms com Cancellara, Alaphilippe, Van Aert, Van der Poel i Pidcock.

Dissabte passat, per no desentonar, va guanyar la cursa Tadej Pogacar. Era la seva primera cursa de la temporada, cosa que podia fer pensar que s’ho prendria amb calma i a veure-les venir. Però abans de la cursa en una entrevista li van preguntar on atacaria i va dir rient “a Santa Maria”. Això és una pujada a més de 80 quilòmetres de la línia de meta.

En els quilòmetres previs a Santa Maria el seu equip va accelerar el ritme i cada cop quedaven menys ciclistes al gran grup. Quan va començar l’ascensió, Pogacar va atacar on havia dit i se’n va anar. Amb pocs quilòmetres va guanyar un minut de diferència i la resta de ciclistes ja no el van tornar a veure fins passada la línia d’arribada.

Més de 80 quilòmetres en solitari en una cursa d’un dia no ho fa gairebé ningú. I anunciant-ho abans, encara menys. L’únic que ho pot fer és el millor del món, Tadej Pogacar.

El dilluns 18 de març començarà la Volta a Catalunya, la cursa per etapes més antiga del món, només per darrere del Giro i el Tour. Com a les darreres edicions, la primera etapa començarà i s’acabarà a Sant Feliu de Guíxols. L’endemà ja pujarà cap al Pirineu amb final a Vallter 2000, dimecres s’acabarà a Port Ainé i dijous baixarà fins a Lleida. Divendres aniran d’Altafulla cap a Viladecans passant pel Penedès en un recorregut trencacames. I diumenge, com és tradició, la volta s’acabarà al circuit de Montjuïc de Barcelona.

La diferència més gran amb les altres edicions serà el dissabte, que sortirà de Berga i s’acabarà al santuari de Queralt després de voltar pel Berguedà i pujar a l’imponent i salvatge coll de Pradell. Si hem de fer cas a les iniciatives impulsades des de les xarxes socials les carreteres estaran a vessar d’aficionats amb ganes de veure els millors ciclistes del pilot. Pot ser un dia meravellós de ciclisme.

Normalment la Volta aguanta l’emoció fins al final. Sense anar gaire lluny, l’any passat els dos primers, Roglic i Evenepoel, van estar atacant-se gairebé cada dia i al final només els van separar sis miserables segons.

Com cada any, durant les tardes de la tercera setmana de març podem asseure’ns a contemplar per la televisió alguns dels paisatges catalans més emblemàtics i bonics: de la Costa Brava al Pirineu, passant pel Penedès, el Berguedà i tants altres, travessant molts pobles i ciutats. Aquest any també hi haurà grans ciclistes, però a més hi vindrà el millor. Com que no sabem si tornarà, acostar-s’hi pot servir per passar un bon dia i poder dir, d’aquí a molts anys, quan sigui una llegenda, “jo vaig veure en Pogacar”.