Benvolgut Eric, en Pep Guardiola va dir en públic: “No us imagineu el que Eric Garcia significa per a mi. És com un fill.” Luis Enrique no veia “millors centrals per anar a la selecció” i per això eres sempre a les llistes. ¿Per què havíem de dubtar nosaltres de tu amb els avals que ja portaves? Quines coses, eh, Eric? Venies del Barça i alguns aficionats ens deien amb despit que gairebé els fèiem un favor tenint-te a la plantilla. Però la calma i la confiança t’han convertit de nou en un dels millors. A la pressió ets intuïtiu; al tall, ràpid; al duel, fort i entens el joc com ningú. Segons qui et salta a pressionar, ja saps qui és l’home lliure i tens la tècnica per fer-li arribar la pilota, sigui en curt o sigui amb desplaçament llarg.

Des del primer moment em vaig il·lusionar amb el teu fitxatge. Suposo que em vaig refiar de la gran confiança que et tenia en Míchel, però, al mateix temps, saber que també eres una mica santapauenc com jo hi va ajudar. Recordo el teu pare jugant sota els pals al camp del poliesportiu de Santa Pau i últimament he vist de lluny els teus tiets asseguts a preferent contents de veure’t jugar. Ets un xic gironí com nosaltres i potser per això se’t nota que estàs a gust al club.

Res em faria més content que tenir-te moltes temporades a les alineacions del Girona. No sé si serà possible, suposo que no només depèn de tu, però m’agradaria, perquè a més de ser “un central top” ets una part del meu poble jugant al meu equip. Cordialment,