Ben­vol­gut Eric, en Pep Guar­di­ola va dir en públic: “No us ima­gi­neu el que Eric Gar­cia sig­ni­fica per a mi. És com un fill.” Luis Enri­que no veia “millors cen­trals per anar a la selecció” i per això eres sem­pre a les llis­tes. ¿Per què havíem de dub­tar nosal­tres de tu amb els avals que ja por­ta­ves? Qui­nes coses, eh, Eric? Venies del Barça i alguns afi­ci­o­nats ens deien amb des­pit que gai­rebé els fèiem un favor tenint-te a la plan­ti­lla. Però la calma i la con­fiança t’han con­ver­tit de nou en un dels millors. A la pressió ets intuïtiu; al tall, ràpid; al duel, fort i entens el joc com ningú. Segons qui et salta a pres­si­o­nar, ja saps qui és l’home lliure i tens la tècnica per fer-li arri­bar la pilota, sigui en curt o sigui amb des­plaçament llarg.

Des del pri­mer moment em vaig il·lusi­o­nar amb el teu fit­xatge. Suposo que em vaig refiar de la gran con­fiança que et tenia en Míchel, però, al mateix temps, saber que també eres una mica san­ta­pa­uenc com jo hi va aju­dar. Recordo el teu pare jugant sota els pals al camp del poli­es­por­tiu de Santa Pau i últi­ma­ment he vist de lluny els teus tiets asse­guts a pre­fe­rent con­tents de veure’t jugar. Ets un xic gironí com nosal­tres i pot­ser per això se’t nota que estàs a gust al club.

Res em faria més con­tent que tenir-te mol­tes tem­po­ra­des a les ali­ne­a­ci­ons del Girona. No sé si serà pos­si­ble, suposo que no només depèn de tu, però m’agra­da­ria, perquè a més de ser “un cen­tral top” ets una part del meu poble jugant al meu equip. Cor­di­al­ment,