L’anunci de la no continuïtat de Xavi confirma la sortida precipitada d’una altra llegenda del club. Després de la desfeta de Lisboa, tant el terrassenc com Koeman van assumir el repte de pilotar la transició cap a un nou equip capaç de competir a Europa. No és la primera vegada a la història del club que una època d’èxits dona pas a un llarg període de reconstrucció. Només cal recordar la gran desfeta d’Atenes que va suposar el final del dream team. Aleshores, la solvència econòmica del club va permetre el fitxatge massiu de jugadors estrangers amb els quals es van tornar a guanyar títols. Malgrat l’holandització de la plantilla, Van Gaal va apostar per algunes promeses del planter com Xavi, Pujol, Luis García i Gabri. I, en tornar per segona vegada a un club més endeutat, va fer debutar Valdés, Iniesta, Oleguer i Sergio García. De tots ells, quatre van liderar el millor Barça de la història i un altre va ser titular en la final de la Champions guanyada a París.

Veient la necessitat d’un relleu generacional i la falta de recursos per incorporar grans figures internacionals, Koeman i Xavi han tingut la valentia d’apostar pel talent jove, que ha pogut demostrar la seva vàlua. Durant els mesos que va dirigir l’equip, Koeman va incloure en l’onze titular Ansu, Pedri, Araujo, Mingueza, Ilaix, Nico i Gavi. Amb Xavi, s’han consolidat Balde, Lamine, Fermín i Cubarsí, a més de comptar amb Guiu i Fort. Tot i els imponderables del futbol, alguns d’aquests jugadors estan cridats a formar part d’un equip que torni a ser hegemònic. Arribat el cas, hauríem de ser més agraïts que amb Van Gaal i reconèixer el llegat futbolístic de dos entrenadors que, sense deixar de guanyar títols, han cregut en el potencial del planter i ja preparen així el terreny per als èxits futurs.