Opinió

Ens la deuen i la cobrarem

La gestió emo­ci­o­nal d’aquesta tem­po­rada no és fàcil per a ningú. No m’havia pas­sat mai que agraís una jor­nada sense par­tit del Girona. Neces­si­tava una treva. L’objec­tiu i el vaivé d’emo­ci­ons és de tal mag­ni­tud que em costa des­con­nec­tar.

Venim de lluny i tenim trau­mes afe­gits. Hem rebut massa pata­ca­des que ens han fet sos­pi­tar que som un equip que tenim la síndrome del gos apa­llis­sat ins­crita al codi genètic. I no és això, com­panys, no és això. La nos­tra història recent és d’èxit i, encara que sem­bli con­tra­dic­tori, fins i tot les der­ro­tes ho eren. El que compta és arri­bar a final de tem­po­rada amb pos­si­bi­li­tats en els objec­tius. I les dar­re­res tem­po­ra­des hem arri­bat al final amb pos­si­bi­li­tat de pujar i, l’any pas­sat, fins i tot de ser a Europa. Ja sabem de què va això. Toca ges­ti­o­nar-ho bé. Tres victòries més i ho toca­rem amb el pal­mell de les dues mans.

És nor­mal i fins i tot com­pren­si­ble que ara que por­tem una mala ratxa a fora de casa es cri­ti­qui la gestió de minuts de Míchel, que recor­dem els que no juguen i els fit­xat­ges que no van arri­bar. Aca­bar entre els qua­tre pri­mers és una gesta tan gran que no sé si la podem cali­brar, i el neguit per arri­bar-hi és pro­por­ci­o­nal a la dimensió de la pro­esa. Aga­fem for­ces als camps base, que el tram final serà dur. Tinc la sen­sació que no només els juga­dors neces­si­ten des­can­sar, els afi­ci­o­nats també hem de des­con­nec­tar, aga­far distància i con­fiar. Ens la deuen i estic segur que la cobra­rem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)