Ahir a Fontajau es va tornar a viure un partit vibrant del Bàsquet Girona. En tots els aspectes. Primer vibrant, en el mal sentit de la paraula, per no tancar el rebot i per les pèrdues constants, tema pendent del conjunt de Katsikaris. Després, vibrant per la reacció en el bon sentit conduïda per Quino, prosseguida per Ike i Susinkas, que, amb un triple complicat va fer que Fontajau s’ho cregués. El crit a l’uníson “Girona!, Girona!” de la graderia de Fontajau em va fer posar els pèls de punta. Tot el públic, amb Engaviats al capdavant, va ser decisiu perquè els gironins tinguessin a les mans el triomf. Feia temps que no vibrava i m’emocionava en un final tan ajustat, malgrat la derrota en un derbi català contra el Manresa. De fet, últimament, a Fontajau és on torno a notar l’adrenalina de l’esport. Contra l’Obradoiro, Juani Marcos ja va fer esclatar l’alegria a la graderia amb una cistella final que va donar la desena victòria als gironins. La setmana passada, contra el València Basket, Yves Pons i companyia ens van fer xalar de valent amb accions defensives espectaculars. Sense oblidar Marcos i Iroegbu, excels en atac. Ara haurem d’esperar dues setmanes per tornar a veure l’equip de Katsikaris a casa, on se sent més segur. És el torn de l’Uni Girona, que no està vivint una temporada gaire bona i que necessitarà l’efecte Fontajau per tornar a viure bons moments. Malgrat els resultats adversos, el temple gironí sempre serà un punt a favor per gaudir d’aquest esport tan bonic.