La Volta Ciclista a Catalunya deixava l’any passat un duel de titans entre Primoz Roglic i Remco Evenepoel per al record, amb lluites èpiques en les arribades a La Molina i a Lo Port i un desenllaç que no es va resoldre fins a l’últim dia a Montjuïc. No ha estat el guió de l’edició número 103, que ha estat marcada per una exhibició espectacular de Tadej Pogacar, que el primer dia a Sant Feliu de Guíxols ja va mostrar que venia per feina a Catalunya i que no només va triomfar en les tres arribades en alt, sinó que va coronar el seu debut a la Volta amb una quarta victòria a Montjuïc.

Amb guions ben diferents, les dues últimes edicions reforcen una Volta que ha anat recuperant prestigi i valor. I que, amb etapes com la de dissabte al Berguedà, no fan més que reivindicar tant el potencial com les ganes de ciclisme que hi ha al país. L’ambient a la sortida a Berga i l’estrena agraïda de Pradell abans d’arribar a Queralt van ser mostres d’un èxit rotund, dignes de les grans proves.

La Volta és tradició i història centenària, i és també competició de primeríssim nivell, amb una organització –liderada pel director general, Rubèn Peris– que ha aconseguit superar obstacles i deixar enrere els moments més delicats de la prova, que n’ha tingut uns quants. Els organitzadors fan mans i mànigues per captar el suport necessari, sobretot del sector privat, i no hi ha millors espots que les exhibicions de Pogacar o la jornada del Berguedà. Llarga vida a la Volta, que abans de pensar en l’edició 104, té a l’horitzó un altre repte tan engrescador com benvingut, com és la primera edició de la Volta femenina per etapes.