Amb l’adeu confirmat de Xavi Hernández de la banqueta del Barça a final d’aquesta temporada, són diversos noms els que hi ha en el club culer sobre la taula per rellevar-lo. Un grapat són els de l’escola alemanya, que no són tots del mateix perfil, començant per Jürgen Klopp, passant per Thomas Tuchel i Julian Naglesmann, i acabant per Hansi Flick; després, entrenadors emergents com Mikel Arteta i Roberto De Zerbi, que estan exhibint-se a la Premier League; opcions més low cost que també estan fent una gran feina i que coneixen la casa com Rafa Márquez i Thiago Motta, i els retorns somiats de Pep Guardiola o Luis Enrique. Molts tècnics, però, entre tots, em sorprèn molt que no es consideri Antonio Conte. I és que el preparador italià, ara mateix sense equip, em sembla algú que compleix tots els requisits per entrenar el Barça. Primer de tot, cal deixar de banda l’estereotip que hi ha envers la seva figura, ja que se’l titlla de defensiu i no ho és ni de bon tros. Els equips de Conte –que ha guanyat títols a la Juve, al Chelsea i a l’Inter– sempre volen la pilota i practiquen el joc de posició. Amb els tres centrals com a tret identitari, són conjunts molt treballats, que destaquen per tenir una sortida de pilota per terra, molt elaborada i una efectiva pressió alta. No és Guardiola, és clar, però tampoc és Giovanni Trapattoni ni Fabio Capello. Tot i el que es diu, penso que futbolísticament sí que proposa un estil de joc que casa amb allò que aspira a desplegar el Barça. Una altra cosa és el peculiar caràcter que té, que l’ha fet marxar gairebé de tot arreu de forma prematura i inesperada, però, no obstant això, penso que mesclaria bé en un vestidor jove com el de l’actual grup blaugrana. És un entrenador de màxima elit i m’agradaria veure’l amb una plantilla com aquesta a les seves mans. Pel que sembla, però, no és una opció.