D’Antonio Conte no se’n parla

Amb l’adeu con­fir­mat de Xavi Hernández de la ban­queta del Barça a final d’aquesta tem­po­rada, són diver­sos noms els que hi ha en el club culer sobre la taula per relle­var-lo. Un gra­pat són els de l’escola ale­ma­nya, que no són tots del mateix per­fil, començant per Jürgen Klopp, pas­sant per Tho­mas Tuc­hel i Julian Nagles­mann, i aca­bant per Hansi Flick; després, entre­na­dors emer­gents com Mikel Arteta i Roberto De Zerbi, que estan exhi­bint-se a la Pre­mier Lea­gue; opci­ons més low cost que també estan fent una gran feina i que conei­xen la casa com Rafa Márquez i Thi­ago Motta, i els retorns somi­ats de Pep Guar­di­ola o Luis Enri­que. Molts tècnics, però, entre tots, em sorprèn molt que no es con­si­deri Anto­nio Conte. I és que el pre­pa­ra­dor italià, ara mateix sense equip, em sem­bla algú que com­pleix tots els requi­sits per entre­nar el Barça. Pri­mer de tot, cal dei­xar de banda l’este­re­o­tip que hi ha envers la seva figura, ja que se’l tit­lla de defen­siu i no ho és ni de bon tros. Els equips de Conte –que ha gua­nyat títols a la Juve, al Chel­sea i a l’Inter– sem­pre volen la pilota i prac­ti­quen el joc de posició. Amb els tres cen­trals com a tret iden­ti­tari, són con­junts molt tre­ba­llats, que des­ta­quen per tenir una sor­tida de pilota per terra, molt ela­bo­rada i una efec­tiva pressió alta. No és Guar­di­ola, és clar, però tam­poc és Gio­vanni Tra­pat­toni ni Fabio Cape­llo. Tot i el que es diu, penso que fut­bolísti­ca­ment sí que pro­posa un estil de joc que casa amb allò que aspira a des­ple­gar el Barça. Una altra cosa és el pecu­liar caràcter que té, que l’ha fet mar­xar gai­rebé de tot arreu de forma pre­ma­tura i ines­pe­rada, però, no obs­tant això, penso que mes­cla­ria bé en un ves­ti­dor jove com el de l’actual grup blau­grana. És un entre­na­dor de màxima elit i m’agra­da­ria veure’l amb una plan­ti­lla com aquesta a les seves mans. Pel que sem­bla, però, no és una opció.