Opinió

Els germans Vitali i Evgeni Abalàkov

En els règims abso­lu­tis­tes una per­sona pot pas­sar de la con­dició d’heroi a la d’empes­tat en un dir Jesús. Ho van expe­ri­men­tar en la pròpia pell els ger­mans Vitali i Evgeni Abalàkov quan el 1937, amb la Gran Purga de Sta­lin en marxa, el règim comu­nista els va reti­rar els honors pels seus èxits alpinístics i els va pen­jar la llufa de ter­ro­ris­tes d’una orga­nit­zació d’alpi­nisme con­tra­re­vo­lu­cionària que obeïa ordres, ni més ni menys, que dels nazis. Entre d’altres ofen­ses imper­do­na­bles, el règim soviètic els acu­sava d’adop­tar tècni­ques de mun­ta­nya occi­den­tals. Evgeni encara va sor­tir prou ben parat de l’acu­sació –una de tan­tes sense fona­ment durant la purga esta­li­nista– i va poder con­ti­nuar fent la viu-viu per les mun­ta­nyes, però el seu germà Vitali va aca­bar depor­tat al gulag, on va pas­sar dos anys de tor­tu­res i humi­li­a­ci­ons fins que, ves quin remei, va accep­tar la seva cul­pa­bi­li­tat pels càrrecs que els comu­nis­tes s’havien tret del bar­ret.

De la història dels ger­mans Abalàkov en dona compte l’escrip­tor i alpi­nista francès Cédric Gras al lli­bre Los alpi­nis­tas de Sta­lin (Edi­to­rial Crítica). Vitali i Evgeni arros­se­ga­ven un estigma que diguem que ho va posar prou fàcil a la patu­leia de buròcra­tes del règim que els acu­sava de tots els mals haguts i per haver. Nas­cuts el 1906 i 1907 a Kras­no­iarks, a Sibèria, van que­dar orfes i van ser edu­cats pel seu oncle Ivan Abalàkov, un comer­ci­ant petit­burgès admi­ra­dor del tsar. Quan va escla­tar la revo­lució bol­xe­vic tenia tots els números per ser pas­sat a dego­lla, però va poder sal­var la pell només perquè el règim neces­si­tava els seus ser­veis.

Vitali i Evgeni es van intro­duir en l’esca­lada al parc naci­o­nal Kras­no­iarsk, a prop de casa seva. Van estu­diar a la uni­ver­si­tat a Mos­cou i el 1931 van acon­se­guir ascen­dir el seu pri­mer cim relle­vant, el Dikhj-Tau (5.204 m), al Cau­cas, on encara van esca­lar tres cims més de 5.000 metres els dotze mesos següents. El 1933, en una expe­dició poli­tit­zada pel règim, que creia que l’alpi­nisme havia de res­pon­dre a interes­sos científics perquè esca­lar per plaer era propi de bur­ge­sos, Evgeni va fer cim en soli­tari al pic Sta­lin (7.459 m), el més alt de la Unió Soviètica, mai esca­lat fins lla­vors. Va ser acla­mat per la premsa i la seva heroïcitat va ser recom­pen­sada amb un premi mone­tari que li va per­me­tre com­prar-se un abric. El règim no s’havia mos­trat mai tan esplèndid.

Els dos ger­mans van tenir l’opor­tu­ni­tat d’anar l’any següent al pic Lenin (7.134 m) –a veure si Putin s’espa­vila i també bateja un cim amb el seu nom– acom­pa­nyats del fun­ci­o­nari Niko­lai Kri­lenko, amic del mateix fun­da­dor de la Unió Soviètica. Aquest cop va ser Vitali qui va poder fer cim, perquè Evgeni es va que­dar amb un mili­tar que els acom­pa­nyava que va tenir una lesió. Després de la purga, Vitali i Evgeni van com­ba­tre con­tra els ale­manys en la Segona Guerra Mun­dial. Tots dos van con­ti­nuar després tres­cant per les mun­ta­nyes, però Evgeni va morir pre­ma­tu­ra­ment el 1948 a causa d’una into­xi­cació acci­den­tal per gas. El seu germà, amb alguns dits de les mans i els peus ampu­tats per les con­ge­la­ci­ons que va patir al Khan Ten­gri (7.010), va con­ti­nuar lide­rant expe­di­ci­ons dins del ter­ri­tori soviètic, però mai va tenir l’opor­tu­ni­tat de conèixer els grans cims de l’Himàlaia, pot­ser perquè encara arros­se­gava l’estigma de no ser prou digne pel règim.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)