L’última vegada que hi va haver par­tit a Mon­ti­livi va ser el 20 d’abril. El rival, el Cadis, no era dels més cri­da­ners, però és una altra data per al record perquè el Girona s’hi va asse­gu­rar l’accés a com­pe­ti­ci­ons euro­pees per pri­mera vegada en 94 anys d’història. Els juga­dors ho van cele­brar, com havia de ser, i es van posar una samar­reta –“Europa, ja som aquí”– que revi­sarà el lema quan es pugui dir ja sense reser­ves que el premi és el gros. La Cham­pi­ons, de fet, pot caure fins i tot avui, si l’Ath­le­tic Club perd a Getafe. Si és així, l’afició giro­nina es podrà pren­dre amb un to encara més eufòric la visita demà del Barça, en un par­tidàs en què hi haurà en joc, qui ho havia de dir, el segon lloc de la clas­si­fi­cació i, de pas­sada, ser el pri­mer equip català. Llui­tar per ser segon i gua­nyar-se l’accés a la super­copa que es juga a Aràbia pot aca­bar sent l’al·lici­ent de màxims d’un equip que ha anat rede­fi­nint l’objec­tiu perquè no ha parat de superar les expec­ta­ti­ves. És molt gros, que en la pròxima edició de la Cham­pi­ons, la que can­via el for­mat, hi hagi el Girona. Ho lli­garà avui, demà o pot­ser una mica més enda­vant, però és al sac. I una vegada més, el ritme de l’equip sobre­passa el del club, que té un senyor mal­de­cap. Un “pro­blema bonic”, defensa Pere Guar­di­ola, en el sen­tit que és a causa de l’èxit, però en aquest cas la força la té el subs­tan­tiu i no l’adjec­tiu.

La UEFA no tolera les gra­de­ries retràctils, cosa que no pot haver enxam­pat ningú en fora de joc perquè ja se sabia, tot i que el club encara vol man­te­nir una minsa espe­rança. Mon­ti­livi és l’estadi amb menys seients de pri­mera, i comp­tant-hi els afe­gits, i més de la mei­tat dels equips de segona A juguen en camps amb més capa­ci­tat. Sense les supletòries, poc més de 9.000 loca­li­tats. I des­comp­tant-ne com­pro­mi­sos, per­cen­tat­ges per a l’afició visi­tant i ves a saber qui­nes històries més, fa fere­dat pen­sar-hi. El Girona es va ins­tal·lar a la LFP el 2008 sense gra­de­ria de pre­fe­rent, i aque­lla obra –apro­fi­tant el pla Zapa­tero– per tapar les ver­go­nyes que fins ales­ho­res es dis­si­mu­la­ven amb una lona, és l’única actu­ació estruc­tu­ral que s’hi ha fet. Mon­ti­livi té un gra­pat de man­can­ces, els deu­res s’han anat dei­xant per fer i ara no s’atra­pen. Però ni el Girona ni Girona es poden per­me­tre que l’estrena històrica en una com­pe­tició con­ti­nen­tal s’hagi de viure lluny de la ciu­tat. No hi ha cap solució ins­tantània ni màgica i totes faran un punt de ver­go­nya, però la de mar­xar a jugar a Bar­ce­lona, Saba­dell, Cor­nellà o on sigui –tam­poc hi ha res sal­va­ble a les comar­ques giro­ni­nes– seria fer el ridícul. No pot ser el pla B; més aviat, hau­ria de ser el Z.

El pla A hau­ria de ser cons­truir d’una vegada per totes estruc­tura ferma, però fa tot l’efecte que el club ho dona per des­car­tat per a aquest mateix estiu. Si és així, deta­llar quin pro­jecte hi ha i amb quins ter­mi­nis hau­ria de ser impe­ra­tiu. També deurà caure aviat, si no ho ha fet ja de manera interna, el pla B, que seria que la UEFA auto­ritzés jugar amb gra­de­ries retràctils. I el pla C? Assu­mir els efec­tes per­ju­di­ci­als de jugar amb un afo­ra­ment molt reduït, però no moure’s de Girona. Per més que hi hagués demanda per omplir tres vega­des la capa­ci­tat limi­tada del Mon­ti­livi euro­peu. I res­pec­tant la volun­tat d’apun­tar-s’hi dels abo­nats per ordre d’anti­gui­tat.

Les con­di­ci­ons que imposa la UEFA van més enllà de l’absència de gra­de­ries retràctils. N’hi ha d’altres de menors, però també exi­gi­des, com per exem­ple una zona molt més àmplia per als mit­jans de comu­ni­cació. Però si el drama vingués per no poder acom­plir un requi­sit d’aquests, ja n’hi hau­ria per llo­gar-hi cadi­res. Amb perdó per la poca idoneïtat de l’expressió.