La lliga 2023/24 és del Madrid, que ha fet valer la regu­la­ri­tat –una sola der­rota– per acce­le­rar i asse­gu­rar el títol amb qua­tre jor­na­des d’ante­lació. Però aquesta serà, també i sobre­tot, la lliga del Girona. L’últim capítol, l’apoteòsica remun­tada con­tra el Barça per fer escla­tar Mon­ti­livi, ser­veix a l’equip de Míchel per cla­var la ban­dera al cim. Quinze dies després de cele­brar que juga­ria com­pe­tició euro­pea, l’equip i l’afició blanc-i-ver­me­lla feien el pas defi­ni­tiu escol­tant per mega­fo­nia l’himne de la Cham­pi­ons. Un pas tan ines­pe­rat d’entrada com meres­cut per la tra­jectòria d’un equip que ena­mora pel què i pel com. Un equip que acu­mula 74 punts a pri­mera quan se n’han de dis­pu­tar encara 12 i que ha mar­cat 73 gols, només un menys que el Madrid campió. Un equip que ha mar­cat vuit gols en els dos par­tits al Barça, amb el qual lluita ara pel segon lloc i el con­seqüent accés a la super­copa. Des del 1942 que cap equip català acaba per davant del Barça. Una mos­tra més de la mag­ni­tud de l’obra del Girona de Míchel, que fa dos anys com­pe­tia a segona A i que s’ha con­ver­tit en el quinzè equip de pri­mera divisió que acce­deix a la màxima com­pe­tició euro­pea i el que ho fa amb menys experiència acu­mu­lada a l’elit.

La pre­ci­osa història del Girona cap a l’èxit té molts fils per esti­rar. L’esta­bi­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal, la paciència i con­fiança en Míchel en la fase de debi­li­tat en la seva pri­mera tem­po­rada, els rols de Qui­que Cárcel, Míchel, Stu­ani o l’últim heroi, Portu i el seu cor blanc-i-ver­mell. La històrica clas­si­fi­cació per a la Cham­pi­ons també genera molts rep­tes i un mal­de­cap, per la impos­si­bi­li­tat d’uti­lit­zar gra­de­ries retràctils a l’estadi de Mon­ti­livi, amb una falta d’inver­si­ons per a obres estruc­tu­rals que ara és cla­mo­rosa. El club haurà de pren­dre una decisió, bo i sabent que no n’hi haurà cap de ple­na­ment satis­factòria perquè no es veu amb cor d’exe­cu­tar i enlles­tir obres per tenir gra­de­ries noves i fer­mes aquest mateix estiu. L’equip, una vegada més, ha pro­gres­sat a un ritme molt més acce­le­rat. Fins a asso­lir un objec­tiu que només podia somiar, i de fer-ho amb una pro­posta que ena­mora.