De Colònia a Yerevan

La tem­po­rada de clubs enfila les últi­mes set­ma­nes de com­pe­tició. És època de fases finals euro­pees. Pel que fa a les seus i a l’orga­nit­zació d’aques­tes fes­tes de final de curs, n’hi ha per a tots els gus­tos. Hi ha esports que tenen l’esce­nari assig­nat a llarg ter­mini i d’altres que espe­ren a última hora, en funció dels equips clas­si­fi­cats. Sovint es posa com a exem­ple a seguir el de la final a qua­tre de la Cham­pi­ons d’hand­bol, lli­gada al Lan­xess Arena de Colònia des del 2010 i que té un acord sig­nat fins al 2026. És una fórmula d’èxit. Ja fa tres lus­tres que els diri­gents de la Fede­ració Euro­pea d’Hand­bol (EHF) van que­dar cap­ti­vats per les aro­mes de Colònia, a la vora del Rin. Una orga­nit­zació per­fecta, un magnífic ambi­ent d’hand­bol, un esce­nari majestuós amb capa­ci­tat per a 20.000 afi­ci­o­nats, i una ciu­tat amb atrac­tiu turístic són els fac­tors claus de l’èxit d’aquesta com­pe­tició. Un cas para­do­xal és el de l’última edició de la final a qua­tre de la UEFA Fut­sal Cham­pi­ons Lea­gue, que es va dis­pu­tar el cap de set­mana a Yere­van, la capi­tal d’Armènia. L’elecció de la seu va pro­vo­car una carta de pro­testa dels qua­tre equips par­ti­ci­pants, els por­tu­gue­sos de l’Spor­ting i el Ben­fica, a més del Palma i el Barça. Con­si­de­ra­ven que ubi­car la fase final a 5.000 km de distància dels clubs clas­si­fi­cats era un des­propòsit. Per molt bona orga­nit­zació i ambi­ent autòcton que hi hagués al pavelló, que el total d’afi­ci­o­nats dels clubs no arribés a la qua­ran­tena (uns trenta de l’Spor­ting, cinc del Barça, un del Palma i cap del Ben­fica) és un indi­ca­tiu que alguna cosa no es va fer bé.