Al País Basc hi ha una afició als esports de muntanya que a la península Ibèrica només és equiparable a la de Catalunya. D’allà han sortit alpinistes i escaladors de primer nivell mundial. Juanito Oiarzabal, els germans Alberto i Félix Iñurrategi, Alberto Zerain, Alex Txikon o Edurne Pasaban són o van ser –perquè alguns ja són morts– primeres espases de l’alpinisme de grans altituds. Els bascos també han proporcionat grans escaladors, segurament amb els germans Iker i Eneko Pou com a millors representants en haver excel·lit gairebé en totes les modalitats hagudes i per haver: escalada en gel, de gran paret, esportiva, boulder, psicobloc... Els dos germans, que tenen orígens menorquins, ho fan tot bé i es compten entre les millors cordades polivalents de la història. També Patxi Usobiaga s’ha convertit en un dels millors especialistes d’escalada esportiva i de competició, amb un grapat de vies d’extrema dificultat i el títol de campió del món en el seu palmarès. Però avui volia parlar de Josune Bereziartu, perquè pocs escaladors esportius de la història, per no dir cap, han dominat aquesta disciplina tant temps com ella.

Durant més d’una quinzena d’anys, entre el 1998 i el 2015, cap altra dona li va fer ombra en el panorama de l’escalada esportiva mundial. Va ser la primera dona que va encadenar vies de 8c (Honky Tonky, 1998) i 8c+ (Honky Mix, 2000) i la primera que també va superar el llistó del novè grau, una dificultat que fins llavors era inimaginable per a una dona. El 2002 va enlluernar a tothom en escalar el primer 9a femení de la història (Bain de Sang), una via que Fred Nicole havia escalat per primera vegada el 1993 i gràcies a la qual Bereziartu va igualar la màxima dificultat assolida fins llavors pels homes. El 2004 encara va ser capaç d’esprémer més el seu enorme talent amb la primera repetició de Bimbaluna, un 9a/+ obert per François Nicole un any abans. A partir d’aquí, Josune Bereziartu va perdre un xic l’interès per l’escalada esportiva i va obrir una nova etapa també centrada en l’escalada clàssica de grans parets i l’alpinisme. L’escaladora basca ja no va superar aquest grau, però tampoc les seves coetànies van ser capaces de discutir-li el seu abassegador domini en l’escalada esportiva.

Van haver de passar ni més ni menys que 11 anys abans que el 2015 una altra dona igualés el nivell de 9a/+. Va ser l’americana Ashima Shiraishi amb l’escalada a la via Ciudad de Dios. Dos anys després, el 2017, la també americana Margo Hayes finalment va superar l’escaladora basca amb el primer 9a+ femení de la història gràcies a l’encadenament de La Rambla, a Siurana, i la va substituir en el lloc més alt del rànquing de la màxima dificultat. D’aleshores ençà, han estat moltes les escaladores que s’han estrenat en aquest grau estratosfèric que es creia vetat a les dones. De fet, l’escalada esportiva femenina no ha parat d’evolucionar de manera frenètica, fins a situar-se gairebé a l’altura de la masculina. El mateix 2017, l’austríaca Angela Eiter va fer el primer 9b femení (La Planta de Shiva) i quatre anys després, el 2021, la italiana Laura Rogora va arribar al nivell més alt assolit fins ara per una dona amb l’escalada a Erebor 9b/+. Els rècords hi són per ser superats i, encara que els de Josune van quedant enrere, ningú li podrà discutir la seva condició de millor escaladora esportiva de la història.