Al País Basc hi ha una afició als esports de mun­ta­nya que a la península Ibèrica només és equi­pa­ra­ble a la de Cata­lu­nya. D’allà han sor­tit alpi­nis­tes i esca­la­dors de pri­mer nivell mun­dial. Jua­nito Oiar­za­bal, els ger­mans Alberto i Félix Iñurra­tegi, Alberto Zerain, Alex Txikon o Edurne Pasa­ban són o van ser –perquè alguns ja són morts– pri­me­res espa­ses de l’alpi­nisme de grans alti­tuds. Els bas­cos també han pro­por­ci­o­nat grans esca­la­dors, segu­ra­ment amb els ger­mans Iker i Eneko Pou com a millors repre­sen­tants en haver excel·lit gai­rebé en totes les moda­li­tats hagu­des i per haver: esca­lada en gel, de gran paret, espor­tiva, boul­der, psi­co­bloc... Els dos ger­mans, que tenen orígens menor­quins, ho fan tot bé i es comp­ten entre les millors cor­da­des poli­va­lents de la història. També Patxi Uso­bi­aga s’ha con­ver­tit en un dels millors espe­ci­a­lis­tes d’esca­lada espor­tiva i de com­pe­tició, amb un gra­pat de vies d’extrema difi­cul­tat i el títol de campió del món en el seu pal­marès. Però avui volia par­lar de Josune Bere­zi­artu, perquè pocs esca­la­dors espor­tius de la història, per no dir cap, han domi­nat aquesta dis­ci­plina tant temps com ella.

Durant més d’una quin­zena d’anys, entre el 1998 i el 2015, cap altra dona li va fer ombra en el pano­rama de l’esca­lada espor­tiva mun­dial. Va ser la pri­mera dona que va enca­de­nar vies de 8c (Honky Tonky, 1998) i 8c+ (Honky Mix, 2000) i la pri­mera que també va superar el llistó del novè grau, una difi­cul­tat que fins lla­vors era ini­ma­gi­na­ble per a una dona. El 2002 va enllu­er­nar a tot­hom en esca­lar el pri­mer 9a femení de la història (Bain de Sang), una via que Fred Nicole havia esca­lat per pri­mera vegada el 1993 i gràcies a la qual Bere­zi­artu va igua­lar la màxima difi­cul­tat asso­lida fins lla­vors pels homes. El 2004 encara va ser capaç d’esprémer més el seu enorme talent amb la pri­mera repe­tició de Bim­ba­luna, un 9a/+ obert per François Nicole un any abans. A par­tir d’aquí, Josune Bere­zi­artu va per­dre un xic l’interès per l’esca­lada espor­tiva i va obrir una nova etapa també cen­trada en l’esca­lada clàssica de grans parets i l’alpi­nisme. L’esca­la­dora basca ja no va superar aquest grau, però tam­poc les seves coetànies van ser capa­ces de dis­cu­tir-li el seu abas­se­ga­dor domini en l’esca­lada espor­tiva.

Van haver de pas­sar ni més ni menys que 11 anys abans que el 2015 una altra dona igualés el nivell de 9a/+. Va ser l’ame­ri­cana Ashima Shi­raishi amb l’esca­lada a la via Ciu­dad de Dios. Dos anys després, el 2017, la també ame­ri­cana Margo Hayes final­ment va superar l’esca­la­dora basca amb el pri­mer 9a+ femení de la història gràcies a l’enca­de­na­ment de La Ram­bla, a Siu­rana, i la va subs­ti­tuir en el lloc més alt del rànquing de la màxima difi­cul­tat. D’ales­ho­res ençà, han estat mol­tes les esca­la­do­res que s’han estre­nat en aquest grau estra­tosfèric que es creia vetat a les dones. De fet, l’esca­lada espor­tiva feme­nina no ha parat d’evo­lu­ci­o­nar de manera frenètica, fins a situar-se gai­rebé a l’altura de la mas­cu­lina. El mateix 2017, l’austríaca Angela Eiter va fer el pri­mer 9b femení (La Planta de Shiva) i qua­tre anys després, el 2021, la ita­li­ana Laura Rogora va arri­bar al nivell més alt asso­lit fins ara per una dona amb l’esca­lada a Ere­bor 9b/+. Els rècords hi són per ser superats i, encara que els de Josune van que­dant enrere, ningú li podrà dis­cu­tir la seva con­dició de millor esca­la­dora espor­tiva de la història.