Tots contents perquè jugarem la lliga de campions a casa. El debat sobre la idoneïtat de jugar-hi o no ha despertat una altra qüestió més de fons i de mirada llarga. Què en farem, de Montilivi? El president va dir en alguna entrevista que existeix un pla de reforma integral que costarà uns 60 milions d’euros i posarà al dia un camp, ple de pegats, uralites, lones, provisionalitat, entrades que es col·lapsen i serveis paupèrrims. La veritat és que d’aquest pla en coneixem poques coses i totes a través d’obtusos globus sonda.

Arquitectes que han parlat del tema creuen que la majoria de les grades s’han de fer de cap i de nou perquè als gols hi ha esquerdes, mal drenatge i el terreny argilós expansiu complica les obres d’ampliació. Cal treballar bé els fonaments i treure aviat la coberta d’uralita de tribuna. Si això és així, és probable que les obres siguin llargues i molt molestes per als socis i potser no seria tan forassenyat posar sobre la taula l’opció de buscar un terreny als afores i construir un nou estadi. Quan van presentar les obres de la ciutat esportiva van dir que a la Massana hi havia espai per construir més enllà dels set camps que ara s’hi faran. Al final, però, tot això és parlar per parlar, perquè les intencions del club no les coneixem. No seria sobrer que amb la temporada acabada ens expliquessin què volen fer a l’estadi. Ara mateix, l’estat de Montilivi és dels pocs aspectes que preocupen el soci del Girona.