Tots con­tents perquè juga­rem la lliga de cam­pi­ons a casa. El debat sobre la idoneïtat de jugar-hi o no ha des­per­tat una altra qüestió més de fons i de mirada llarga. Què en farem, de Mon­ti­livi? El pre­si­dent va dir en alguna entre­vista que exis­teix un pla de reforma inte­gral que cos­tarà uns 60 mili­ons d’euros i posarà al dia un camp, ple de pegats, ura­li­tes, lones, pro­vi­si­o­na­li­tat, entra­des que es col·lapsen i ser­veis paupèrrims. La veri­tat és que d’aquest pla en conei­xem poques coses i totes a través d’obtu­sos glo­bus sonda.

Arqui­tec­tes que han par­lat del tema cre­uen que la majo­ria de les gra­des s’han de fer de cap i de nou perquè als gols hi ha esquer­des, mal dre­natge i el ter­reny argilós expan­siu com­plica les obres d’ampli­ació. Cal tre­ba­llar bé els fona­ments i treure aviat la coberta d’ura­lita de tri­buna. Si això és així, és pro­ba­ble que les obres siguin llar­gues i molt moles­tes per als socis i pot­ser no seria tan foras­se­nyat posar sobre la taula l’opció de bus­car un ter­reny als afo­res i cons­truir un nou estadi. Quan van pre­sen­tar les obres de la ciu­tat espor­tiva van dir que a la Mas­sana hi havia espai per cons­truir més enllà dels set camps que ara s’hi faran. Al final, però, tot això és par­lar per par­lar, perquè les inten­ci­ons del club no les conei­xem. No seria sobrer que amb la tem­po­rada aca­bada ens expli­ques­sin què volen fer a l’estadi. Ara mateix, l’estat de Mon­ti­livi és dels pocs aspec­tes que pre­o­cu­pen el soci del Girona.