Una de les onades del tsunami que envesteix el Barça amenaça la continuïtat d’Araujo. Més enllà del benefici econòmic, traspassar-lo podria suposar un error històric que ens privés, fent parella amb Cubarsí, d’un dels tàndems de centrals més importants de la història del Barça.

Els paral·lelismes amb el binomi Puyol-Piqué –el millor de tots els temps?– són prou evidents. Entre tots dos hi ha més de vuit anys de diferència, però sobretot comparteixen característiques complementàries. Araujo representa l’heroi passional disposat a jugar-se el físic per l’escut, no esborrar-se mai pel bé de l’equip i evitar gols amb accions tan inversemblants com arriscades. Tot i les limitacions tècniques, té capacitat de correcció i un gran domini del joc aeri a les dues àrees. Cubarsí exhibeix una gran sortida de pilota i desplaçament en llarg, sentit tàctic per anticipar-se a la jugada i domini del ritme de joc. El seu cos, en fase de creixement, no li permet ser tan segur per alt, però ho supleix amb un bon posicionament.

Araujo i Puyol han tingut trajectòries similars al club. Van debutar al primer equip amb 21 anys i amb 24 van ser escollits capitans. El 2003, en crisi econòmica, Laporta es va plantejar el traspàs del jugador de la Pobla al United. La primera lliga de Puyol no va arribar fins als 26 anys, mentre que Araujo la va assolir als 24. En canvi, la falta d’oportunitats va propiciar la sortida de Gerard amb 17 anys cap a Anglaterra, on va completar el procés de formació; mentre que Pau ha ampliat el contracte i haurà de madurar vestint la samarreta blaugrana.

Si no es reconeix el valor de l’uruguaià oferint un salari adient al rol de líder de la defensa, mai sabrem si podrà arribar a formar amb Cubarsí una parella mítica de centrals. Abans que sigui tard, aposto per la seva renovació i animo els seguidors culers que pugin a Montjuïc a manifestar el seu suport al jugador.