Qui deia que aquest equip es desinflaria? Segurament a moltes cases gironines s’especulava que aquest Girona ja no acabaria entre els tres primers classificats. Doncs s’equivocaven. Segurament és aquesta mentalitat que hem anat construint any rere any el que ens ha fet pensar més en la derrota que no pas en el triomf. Així doncs, proposo començar a capgirar aquesta idiosincràsia que tant ens caracteritza i començar a embolcallar el concepte “Orgull Gironí” amb el caràcter de Míchel a l’àrea tècnica –i també la sala de premsa–, també amb la determinació de Dovbyk o Savinho per mirar porteria, la temprança de Blind en sortida de pilota o el caràcter de jugadors que no tenen tants minuts com Portu i Stuani. Me’n deixo molts, però ara sí que és el moment de començar a treure la rauxa i acabar la temporada amb una gran festa a Montilivi. Sense oblidar la ciutat i tota la gent de comarques que han estat empenyent el conjunt blanc-i-vermell fins al final. Això que ha fet el Girona va més enllà de classificar-se per a la Champions. I és que els de Míchel han sembrat una llavor que ha impactat en moltes cases de Catalunya i sobretot en molts joves que, ara sí, només tenen una bufanda penjada a la seva habitació, la del Girona. D’“El dónde estabas en invierno” al “Ens sentim orgullosos de l’afició”, és la millor notícia possible. Ara mateix, des de la sala de premsa de Mestalla, costa escriure amb objectivitat, ja que les sensacions d’admiració a l’equip regnen dins meu.