El Girona va molt més enllà

Qui deia que aquest equip es desin­fla­ria? Segu­ra­ment a mol­tes cases giro­ni­nes s’espe­cu­lava que aquest Girona ja no aca­ba­ria entre els tres pri­mers clas­si­fi­cats. Doncs s’equi­vo­ca­ven. Segu­ra­ment és aquesta men­ta­li­tat que hem anat cons­truint any rere any el que ens ha fet pen­sar més en la der­rota que no pas en el tri­omf. Així doncs, pro­poso començar a cap­gi­rar aquesta idi­o­sincràsia que tant ens carac­te­ritza i començar a embol­ca­llar el con­cepte “Orgull Gironí” amb el caràcter de Míchel a l’àrea tècnica –i també la sala de premsa–, també amb la deter­mi­nació de Dovbyk o Savinho per mirar por­te­ria, la tem­prança de Blind en sor­tida de pilota o el caràcter de juga­dors que no tenen tants minuts com Portu i Stu­ani. Me’n deixo molts, però ara sí que és el moment de començar a treure la rauxa i aca­bar la tem­po­rada amb una gran festa a Mon­ti­livi. Sense obli­dar la ciu­tat i tota la gent de comar­ques que han estat empe­nyent el con­junt blanc-i-ver­mell fins al final. Això que ha fet el Girona va més enllà de clas­si­fi­car-se per a la Cham­pi­ons. I és que els de Míchel han sem­brat una lla­vor que ha impac­tat en mol­tes cases de Cata­lu­nya i sobre­tot en molts joves que, ara sí, només tenen una bufanda pen­jada a la seva habi­tació, la del Girona. D’“El dónde esta­bas en invi­erno” al “Ens sen­tim orgu­llo­sos de l’afició”, és la millor notícia pos­si­ble. Ara mateix, des de la sala de premsa de Mes­ta­lla, costa escriure amb objec­ti­vi­tat, ja que les sen­sa­ci­ons d’admi­ració a l’equip reg­nen dins meu.