Belgrad serà la seu a partir de divendres de la final a quatre de l’Eurolliga amb l’absència notable del Barça, eliminat per l’Olympiacòs en uns quarts que van destapar les vergonyes a la pintura blaugrana. L’equip no va estar fi en els tirs de tres del cinquè partit, cert, però el múscul del pòquer de pivots del conjunt grec –Fall (2,18 m), Milutinovic (2m13), Petrusev (2,11 m) i Whright (2m07)– se’l va menjar amb patates. Més alts, més forts, amb més energia i amb més efectius van fer un aquelarre dins la zona i feia por entrar-hi. Vesely és boníssim, un fi estilista, però té una edat. No s’ho pot fer tot sol. Willy Hernangónez és un anotador i va ser infinitament inferior en el cos a cos. Només va jugar dotze minuts en el cinquè partit, fet pel qual es va queixar. Pocs. Potser perquè no en va merèixer més. Da Silva, gran rebotejador, hi posa ímpetu però amb 2m05 no té l’envergadura suficient. Nnaji (2m10) seria el perfil, però està verd. La seva aportació és testimonial. El Barça no va poder mai córrer i els seus percentatges en els triples no li van permetre compensar el dèficit interior. Ara només queda l’ACB. L’equip se’n va sortir diumenge contra el Lenovo Tenerife. Res no està fet. Si arriba a les semifinals, li tocarà el Madrid, vigent campió d’Europa amb les torres bessones Tavares-Poirier. Però res no està escrit. Ja el va batre en la final de l’any passat i en plena crisi Mirotic. És el moment, doncs, de tornar a fer un pas endavant. Els que no hi estiguin disposats, que s’apartin.