El dèficit és a l’interior

Bel­grad serà la seu a par­tir de diven­dres de la final a qua­tre de l’Euro­lliga amb l’absència nota­ble del Barça, eli­mi­nat per l’Olym­piacòs en uns quarts que van des­ta­par les ver­go­nyes a la pin­tura blau­grana. L’equip no va estar fi en els tirs de tres del cinquè par­tit, cert, però el múscul del pòquer de pivots del con­junt grec –Fall (2,18 m), Milu­ti­no­vic (2m13), Petru­sev (2,11 m) i Whright (2m07)– se’l va men­jar amb pata­tes. Més alts, més forts, amb més ener­gia i amb més efec­tius van fer un aque­larre dins la zona i feia por entrar-hi. Vesely és boníssim, un fi esti­lista, però té una edat. No s’ho pot fer tot sol. Willy Her­nangónez és un ano­ta­dor i va ser infi­ni­ta­ment infe­rior en el cos a cos. Només va jugar dotze minuts en el cinquè par­tit, fet pel qual es va quei­xar. Pocs. Pot­ser perquè no en va merèixer més. Da Silva, gran rebo­te­ja­dor, hi posa ímpetu però amb 2m05 no té l’enver­ga­dura sufi­ci­ent. Nnaji (2m10) seria el per­fil, però està verd. La seva apor­tació és tes­ti­mo­nial. El Barça no va poder mai córrer i els seus per­cen­tat­ges en els tri­ples no li van per­me­tre com­pen­sar el dèficit inte­rior. Ara només queda l’ACB. L’equip se’n va sor­tir diu­menge con­tra el Lenovo Tene­rife. Res no està fet. Si arriba a les semi­fi­nals, li tocarà el Madrid, vigent campió d’Europa amb les tor­res bes­so­nes Tava­res-Poi­rier. Però res no està escrit. Ja el va batre en la final de l’any pas­sat i en plena crisi Miro­tic. És el moment, doncs, de tor­nar a fer un pas enda­vant. Els que no hi esti­guin dis­po­sats, que s’apar­tin.