Aitana

Si hi ha una futbolista que simbolitza l’èxit del Barça femení, aquesta és Aitana Bonmatí. És l’actual Pilota d’Or, probablement ho serà per segon any consecutiu i els grans equips de la Premier truquen a la seva porta, però tot el seu discurs minuts després de conquerir la Champions és l’elogi de l’esforç col·lectiu, l’elogi del futbol que les ha portat a fer-se grans, l’elogi de la mobilització de l’afició que empeny les jugadores, l’elogi de la revolució social que va més enllà del futbol femení, l’elogi del club que aposta pel projecte i li dona l’oportunitat de ser allà, l’elogi de la passada de Mariona que li permet fer la jugada del primer gol, l’orgull de formar part d’un bé superior que és el Barça, d’aportar el seu granet de sorra al somni culer i de cridar un visca el Barça i visca Catalunya sense que estigui escrit en cap guió. Aitana és veritat, és honestedat, és estimar el que fas, aparèixer sempre, anar de cara, ser autoexigent, ser un mateix, és ser crac i no ser diva, és ser equip. Aquesta és la filosofia que ha guiat el Barça femení, per sobre de qui ha jugat, qui ha entrenat, qui ha dirigit i qui ha presidit.

Flick

Al masculí, mentrestant, alguns que veneren Cruyff i sospiren per Guardiola s’obliden que els dirigents no han d’entrar al vestidor i que són els tècnics i no els directius els que han de marcar la línia esportiva, el perfil de l’entrenador i els fitxatges que necessita l’equip o que encaixen en la seva manera de jugar. Xavi s’ha quedat a mig camí de l’objectiu i no sabrem mai què hauria passat si li haguessin portat un pivot de garanties, un davanter de primera línia i un lateral que no fos una ruleta russa defensant, que és allò que tothom veu que el Barça necessita. Ens haurem de preguntar per què és millor menjar-se els Joãos, tenir de jugador franquícia un tio de 36 anys (Lewandowski), no gastar-se els calés en un pivot top i sí en un meló brasiler de 18 anys (Vitor Roque). Ens preguntarem si els agents Jorge Mendes o Pini Zahavi no hi tenen massa pes. Ens preguntarem què té a veure el futbol de Flick amb el futbol del Barça, que tan bé representa l’equip femení. I ens haurem de preguntar si aquestes decisions són realment per al bé del Barça.