Era inevitable. Classificar-se per a la Champions era un objectiu menys utòpic que poder mantenir el bloc que ha signat una temporada tan espectacular amb el Girona. I la primera clatellada de realitat ja ha arribat. Aleix Garcia fa les maletes cap al Bayer Leverkusen. Segurament, el millor destí possible. Per això no era fàcil dir que no al campió de la Bundesliga i la copa alemanya i finalista de l’Europa League. I, per arrodonir-ho, amb un entrenador i estil de joc que es pot assimilar molt al que tenia a Montilivi.

Dol veure com el Girona perd un dels seus pilars d’aquests últims anys. Serà un traspàs rècord per a la història del club, però hi ha jugadors per qui costa de saber si la injecció econòmica compensa o no, i Aleix n’és un cas. El d’Ulldecona, però, s’ha guanyat a pols tenir aquesta oportunitat i ha de marxar per la porta gran, sense ni un sol retret. No ha tingut una carrera fàcil i no ha tingut por d’afrontar reptes que no entren dins la normalitat com anar a jugar a Romania. Per això, si hi ha un repte atractiu que li cridi l’atenció no se li poden parar els peus. I encara menys perquè com a blanc-i-vermell sempre ha demostrat l’estima que té pel club. Va tornar amb l’equip a segona divisió després d’una primera etapa amb alts i baixos i ho ha donat tot per fer gran el club, fins a tocar el cel. Un atractiu més per veure el Leverkusen l’any que ve. I si es dona el cas de retorn a Montilivi en la Champions, l’ovació hauria de ser eixordadora.