Era ine­vi­ta­ble. Clas­si­fi­car-se per a la Cham­pi­ons era un objec­tiu menys utòpic que poder man­te­nir el bloc que ha sig­nat una tem­po­rada tan espec­ta­cu­lar amb el Girona. I la pri­mera cla­te­llada de rea­li­tat ja ha arri­bat. Aleix Gar­cia fa les male­tes cap al Bayer Leverku­sen. Segu­ra­ment, el millor destí pos­si­ble. Per això no era fàcil dir que no al campió de la Bun­des­liga i la copa ale­ma­nya i fina­lista de l’Europa Lea­gue. I, per arro­do­nir-ho, amb un entre­na­dor i estil de joc que es pot assi­mi­lar molt al que tenia a Mon­ti­livi.

Dol veure com el Girona perd un dels seus pilars d’aquests últims anys. Serà un traspàs rècord per a la història del club, però hi ha juga­dors per qui costa de saber si la injecció econòmica com­pensa o no, i Aleix n’és un cas. El d’Ull­de­cona, però, s’ha gua­nyat a pols tenir aquesta opor­tu­ni­tat i ha de mar­xar per la porta gran, sense ni un sol retret. No ha tin­gut una car­rera fàcil i no ha tin­gut por d’afron­tar rep­tes que no entren dins la nor­ma­li­tat com anar a jugar a Roma­nia. Per això, si hi ha un repte atrac­tiu que li cridi l’atenció no se li poden parar els peus. I encara menys perquè com a blanc-i-ver­mell sem­pre ha demos­trat l’estima que té pel club. Va tor­nar amb l’equip a segona divisió després d’una pri­mera etapa amb alts i bai­xos i ho ha donat tot per fer gran el club, fins a tocar el cel. Un atrac­tiu més per veure el Leverku­sen l’any que ve. I si es dona el cas de retorn a Mon­ti­livi en la Cham­pi­ons, l’ovació hau­ria de ser eixor­da­dora.