La vida és una suma de sensacions, vivències i experiències de tot tipus. Tot això omple la nostra motxilla vital de records i aquests últims estan fets de sensacions, fotografies antigues i actualment de mil petits vídeos que potser no tornarem a mirar però que de ben segur sumen instants, i sense cap mena de dubte també estan fets d’aromes. La vida transcorre a un ritme frenètic i de sobte, sense previ avís una olor fa que s’aturi el temps.

L’olfacte és un dels sentits més desenvolupats i primitius que tenim, està connectat al sistema límbic, responsable de les emocions i els records, motiu pel qual és pur instint.

Colònia, el Lanxess Arena, marc incomparable lligat a un esport (l’handbol), vivia fa uns dies una nova final a quatre amb el Barça com a protagonista. Des del 2010 ininterrompudament s’hi celebra la Champions masculina d’aquest esport, una història d’amor i èxit que reuneix any rere any més de 20.000 aficionats a l’handbol, jugui qui jugui. Sí, has llegit bé, jugui qui jugui s’omple la grada amb una gran diversitat d’aficionats que tenen un nexe comú, l’handbol. Per mi va ser retornar a l’essència autèntica de l’esport en majúscules que jo estimo, feia olor de companyonia, d’amor incondicional, de complicitat de moltes aficions diferents però amb un sentiment compartit, gaudir al màxim dels matisos d’un perfum no comparable amb res més, la festa als carrers, lluir mil colors de samarretes quan a Colònia només en juguen quatre i entendre que l’esport uneix, l’esport genera vincles sans.

Potser els focus i moltes pàgines de diaris són normalment omplerts amb notícies de l’esport rei, però tenim una riquesa esportiva al país que no té preu. Alguns els anomenaran esports minoritaris, jo potser diria que mantenen viva l’essència d’aquella olor innocent d’infantesa, que t’atrapa i lliga els valors de l’esport a un mateix, al teu ADN.

La temporada es va acabant i ens quedarà l’olor de clor del CN Barcelona, on el CN Sabadell femení guanyava la Champions de waterpolo; aroma de marisc des del Palacio de Deportes de Riazor, on als penals el CP Vila-sana quedava segon a la Champions d’hoquei patins femení, o l’olor de la goma al pavelló de les Comes, on l’Igualada HC masculí aixecava a casa una anhelada Copa WSE (antiga CERS). Un Bilbao lluminós que veia aixecar la Champions al Barça de futbol femení o el futbol sala masculí segon també al màxim nivell europeu. Toca tancar els ulls i endormiscar-nos una tranquil·la tarda d’estiu, i que aquestes olors ens transportin a moments increïbles amb l’esport català com a protagonista. Al pot petit hi ha la bona confitura.