En pocs dies de diferència han aparegut dos llibres molt recomanables que aprofundeixen en la història social i política del ciclisme. El primer, per ordre estricte de publicació, el signa Ramon Usall, llicenciat en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i un estudiós habitual dels vincles entre història, societat i política. Fa anys va publicar un llibre amb què va guanyar el premi d’assaig Josep Vallverdú: Futbol per la llibertat (Pagès Editors, 2011). Ara ens sorprèn amb un estudi en què aplega algunes històries (quaranta, en total) més o menys desconegudes que giren al voltant de les dues rodes, des dels orígens del Tour de França fins a la seva conversió en una “autèntica volta ciclista a Europa” el 1992, arran de la signatura del Tractat de Maastricht, una peça fonamental en la construcció de la unitat europea. El llibre es titula Un segle costa amunt. Una història política del ciclisme i l’edita Manifest Llibres, una d’aquelles editorials que aposten per un catàleg atrevit i innovador.

En un dels primers capítols del llibre, Usall explica els orígens de la principal prova ciclista per etapes, el Tour de França, que va néixer de la mà del diari esportiu Le Vélo i en un context polític especialment enverinat per l’anomenat cas Dreyfus, que va comportar que un capità d’origen jueu fos acusat injustament d’haver facilitat informació secreta a Alemanya, el principal enemic de França. La qüestió és que el diari es va posicionar obertament a favor de Dreyfus, la qual cosa va derivar en un torcebraç periodístic amb una altra publicació anomenada inicialment L’Auto-Vélo i poc després L’Auto. El director d’aquesta publicació, que es trobava en una situació financera especialment delicada per la competència amb Le Vélo, no va trobar una idea millor per sortir de l’atzucac que promoure una competició que impliqués fer la volta a França en bicicleta. Malgrat els dubtes inicials, quatre dies després la portada de L’Auto anunciava la creació de “la competició ciclista més gran que s’ha vist mai”. Allò que probablement no devia imaginar-se l’ideòleg de la prova, el periodista Géo Lefèvre, és que aquella competició es mantindria fins avui i ho faria, sense cap mena de dubte, com “la competició ciclista més gran que s’ha vist mai”.

L’altre llibre es titula Les bicicletes i els dies. Història, cultura i representació d’un artefacte revolucionari; i arriba amb premi, concretament, amb el d’assaig Ricard Torrents i Bertrana. I el publica un altre segell que val la pena seguir, Eumo. En aquest cas, l’autor és Jordi Romeu, historiador, periodista i llibreter. Amb aquesta combinació no és gens estrany que hagi sabut construir un llibre àgil i innovador en què la bicicleta es converteix en el fil conductor, en un “artefacte revolucionari” (en paraules de l’autor) que es troba al darrere (o al costat) d’algun dels principals canvis socials que ha viscut la humanitat.

És especialment recomanable el capítol en què la bicicleta assumeix un protagonisme especial en el procés d’alliberament de la dona. Es titula “Dones en bicicleta”. Segons ens explica l’autor, els sectors més reaccionaris veien la bicicleta “com una màquina poc menys que diabòlica” i aconsellaven a les mares que no fessin servir “prendas de ropa interior que rocen o aprieten demasiado sus partes sexuales, que no abusen del ejercicio de la bicicleta o de la equitación llamada a la jineta, porque el roce del sillín o de la silla de montar con sus órganos sexuales puede despertar a destiempo o prematuramente sus sensaciones voluptuosas, que las llevan a provocárselas con manipulaciones vergonzosas”. El fragment anterior, que correspon als anys del franquisme, no és gaire diferent de les dificultats que ha de superar Wadjda, la principal protagonista de la pel·lícula La bicicleta verda, de la directora Haifaa Al-Mansour, ambientada en una Aràbia Saudita que vulnera sistemàticament els drets de les dones. El llibre de Jordi Romeu ens proposa una immersió en el cinema, l’art i la literatura per fer-nos veure que aquest artefacte quotidià, aparentment inofensiu, ha estat, al llarg de la història, una peça fonamental per entendre l’evolució i el progrés de la humanitat.