Perquè no hi hagi cap dubte: el Barça ha de fer els possibles per fitxar Nico Williams. Endur-se un talent descomunal com el de l’extrem de l’Athletic per la mateixa quantitat, uns 60 milions d’euros, que en el seu moment es va decidir posar sobre la taula per atacants com Raphinha –compte, que em sembla un tros de jugadors i que se’n pot treure molt més profit del que s’ha vist fins ara– i Vitor Roque és una oportunitat de mercat que el Barça no pot deixar escapar. El petit dels Williams i Lamine Yamal ho tindrien tot a favor per marcar una època com a blaugrana. S’hi ha d’anar amb tot. Que després a la llarga no surti bé, com ha passat a can Barça amb mil i un casos, també pot ser, però actualment és un tren que no es pot deixar escapar. Un cop dit això, no comparteixo l’obsessió desmesurada que fa dies que es comença a notar. I no dic a l’entorn i als aficionats, que lliures són de fer el que vulguin, sinó de dins del club i de la mateixa plantilla. El fitxatge de Nico Williams pot ser una operació rodona, però per si sola no canviarà res. De fet, m’atreveixo a dir que hi ha posicions a reforçar molt més fonamentals per al Barça. Els laterals i el pivot són, al meu parer, prioritaris. I és que confiar que amb un atac demolidor l’equip canviarà de cara en qüestió de setmanes és somiar massa. La casa s’ha de construir pels fonaments, que espero que Flick posi amb encert. De moment li falta molt material. Espero que es tingui en compte.