Nico Williams no és la solució a tot

Perquè no hi hagi cap dubte: el Barça ha de fer els pos­si­bles per fit­xar Nico Willi­ams. Endur-se un talent des­co­mu­nal com el de l’extrem de l’Ath­le­tic per la mateixa quan­ti­tat, uns 60 mili­ons d’euros, que en el seu moment es va deci­dir posar sobre la taula per ata­cants com Rap­hinha –compte, que em sem­bla un tros de juga­dors i que se’n pot treure molt més pro­fit del que s’ha vist fins ara– i Vitor Roque és una opor­tu­ni­tat de mer­cat que el Barça no pot dei­xar esca­par. El petit dels Willi­ams i Lamine Yamal ho tin­drien tot a favor per mar­car una època com a blau­grana. S’hi ha d’anar amb tot. Que després a la llarga no surti bé, com ha pas­sat a can Barça amb mil i un casos, també pot ser, però actu­al­ment és un tren que no es pot dei­xar esca­par. Un cop dit això, no com­par­teixo l’obsessió des­me­su­rada que fa dies que es comença a notar. I no dic a l’entorn i als afi­ci­o­nats, que lliu­res són de fer el que vul­guin, sinó de dins del club i de la mateixa plan­ti­lla. El fit­xatge de Nico Willi­ams pot ser una ope­ració rodona, però per si sola no can­viarà res. De fet, m’atre­veixo a dir que hi ha posi­ci­ons a reforçar molt més fona­men­tals per al Barça. Els late­rals i el pivot són, al meu parer, pri­o­ri­ta­ris. I és que con­fiar que amb un atac demo­li­dor l’equip can­viarà de cara en qüestió de set­ma­nes és somiar massa. La casa s’ha de cons­truir pels fona­ments, que espero que Flick posi amb encert. De moment li falta molt mate­rial. Espero que es tin­gui en compte.