París 2024, aposta valenta

La sen­sació de pro­xi­mi­tat tem­po­ral quan arri­ben uns Jocs Olímpics res­pecte dels ante­ri­ors, és ara una per­cepció real i irre­fu­ta­ble. Amb l’endar­re­ri­ment per la pandèmia, Tòquio 2020 va ser real­ment Tòquio 2021. O sigui, un cicle olímpic de tres anys. Sigui com vul­gui, París farà diven­dres una inau­gu­ració mai vista que pro­met ser espec­ta­cu­lar, amb una des­fi­lada de 94 vai­xells en un tram de sis quilòmetres del riu Sena, una idea tren­ca­dora que pot mar­car un abans i un després. És evi­dent que a París li va la marxa. A l’extrema difi­cul­tat logística i de cre­a­ti­vi­tat per unir tots els ele­ments i cau­sar impacte, s’hi ha d’afe­gir un grau ele­vadíssim de valen­tia. No tan sols pel resul­tat estètic de tot ple­gat fugint de les parets d’un estadi, la fórmula con­ven­ci­o­nal, sinó per la segu­re­tat. Sem­bla més fac­ti­ble tenir con­tro­lat l’accés a un estadi tan­cat que no pas vet­llar per un recor­re­gut tan llarg i amb tants raco­nets. M’ima­gino que el des­ple­ga­ment serà bru­tal –es parla de 30.000 poli­cies– i que l’accés a les zones habi­li­ta­des per aplau­dir la comi­tiva serà fei­xuc, però no deixa de ser una aposta de risc en una ciu­tat que ha vis­cut epi­so­dis greus de ter­ro­risme. I seguint amb el Sena com a eix ver­te­bra­dor de l’acos­ta­ment i la sim­bi­osi dels Jocs amb la ciu­tat, la seva salu­bri­tat, defen­sada a ultrança amb una inversió milionària, també és una aposta deci­dida per fer-hi el tri­atló i la natació d’aigües ober­tes, per molt que les polítiques fran­ce­ses s’hi remu­llin com si fos­sin a Saint-Tro­pez.