Reinventar-se o morir en l’intent

La humi­li­tat del Girona no pot des­a­parèixer després de fer un excel·lent curs a pri­mera, una tem­po­rada, això sí, que ha dei­xat boca­ba­dats tots els afi­ci­o­nats del fut­bol pel que ha fet i, sobre­tot, pel com. I és que una cam­pa­nya no és sufi­ci­ent per bata­llar amb els més grans fora del ter­reny de joc, l’únic lloc on es poden igua­lar les for­ces si la feina es fa bé. Als des­pat­xos, a nivell pres­su­pos­tari, el con­junt blanc-i-ver­mell sap que encara està a anys llum dels grans equips de la lliga tot i veure com el seu marge s’incre­men­tarà fins a superar per poc els 100 mili­ons d’euros. Això dona aire, però qual­se­vol ope­ració que comença, el Girona la fa amb peus de plom, entre altres coses perquè hi ha un límit sala­rial a com­plir, però també perquè és sabe­dor que no pot per­dre el cap ni creure’s el que no és. El cas de Dovbyk n’és un gran exem­ple. L’Atlético va ata­car el fit­xatge, que aca­barà cos­tant 40 mili­ons d’euros als madri­lenys, en 48 hores, ofe­rint a l’ariet de l’equip gironí més del tri­ple del que gua­nya actu­al­ment –ja veu­rem on acaba el juga­dor, mare­jat i empès pels seus repre­sen­tants–. Gai­rebé sense des­pen­ti­nar-se els colc­ho­ne­ros pis­pen el pit­xitxi de la lliga al con­junt que va que­dar just per damunt seu en la taula, una enti­tat que, per con­tra, afronta amb ver­ti­gen i res­pecte el fit­xatge de Javi Guerra –mínim 20 mili­ons fixos–, o que cele­bra haver incor­po­rat Francés per 3,5. El que està clar és que Míchel haurà de rein­ven­tar l’equip davant la pèrdua de pun­tals titu­laríssims com Eric, Couto, Aleix Gar­cia, Savinho i Dovbyk. Fa por i tot.