Ja tenim Con­se­lle­ria d’Esports! (Així i només així el bateja el DOGC 133/2014, d’11 d’agost.) Una demanda llar­ga­ment recla­mada per molts actors del sec­tor i que ara es podria dir que gai­rebé de manera ines­pe­rada s’ha fet rea­li­tat, perquè pre­ci­sa­ment el par­tit que ara ocupa el Govern no l’havia rei­vin­di­cat explícita­ment (al dar­rer debat elec­to­ral de l’ADE­CAFF cal reme­tre’s).

Ara bé, la recla­mació que existís el Depar­ta­ment sec­to­rial ve de lluny, com jo mateix (a la cua de veus sí ple­na­ment sig­ni­fi­ca­des) ja defen­sava des d’ aques­tes pàgines , però resulta que pel camí perd bau­les i pot­ser sig­ni­fi­cats. És a dir, si ja va cos­tar anys i afanys que la que sem­pre era la Secre­ta­ria Gene­ral de l’Esport (SGE) –hi pas­ses­sin els titu­lars que hi pas­ses­sin, però molts ara sig­nants d’una petició favo­ra­ble del canvi de rang– fins que va arri­bar un dia que també amb rela­tiva sor­presa per a opi­na­dors i ter­tu­li­ans, espor­tis­tes i pro­fes­si­o­nals de l’àmbit, Gerard M. Figue­ras es va apun­tar el trumfo de dir-ne Secre­ta­ria Gene­ral de l’Esport i de l’Acti­vi­tat Física (SGEAF), ara resulta, al cap de pocs anys, que tor­nem allà on érem. O no ben bé. Perquè de l’Esport hem pas­sat a Esports i a més de la ins­ti­tució cau un frag­ment del rètol...

Hom podria dir que així la deno­mi­nació és més plu­ral i fins i tot més popu­lar, com queda reflec­tit en mul­ti­tud de regi­do­ries escam­pa­des pel ter­ri­tori nos­tre. Però s’esdevé que amb l’Esport, el caràcter inte­gra­dor com a cate­go­ria encara aglu­tina millor qual­se­vol mani­fes­tació espor­tiva. Un exem­ple ho pot acla­rir: no és el mateix par­lar d’un depar­ta­ment de qua­li­tat en una empresa que d’un depar­ta­ment de la qua­li­tat de la mateixa empresa. Oi que ens ente­nem? Doncs el mateix. Hi haurà qui en dirà dèries lingüísti­ques, però és que el Govern ha de ser precís en les deno­mi­na­ci­ons.

I una altra baula. Què n’hem de fer de l’acti­vi­tat física? ¿Es pot pen­sar que en Figue­ras i la Caula varen assu­mir l’eti­queta perquè sí? Ja ho deia, anys i afanys per enten­dre i assu­mir política­ment que al sec­tor no hi ha només com­pe­tició, sinó que la soci­e­tat sen­cera (hagi o no hagi obtin­gut copes, mar­ques públi­ques o meda­lles) també s’interessa per l’acti­vi­tat física com a salut i benes­tar, com a soci­a­lit­zació, com a auto­co­nei­xe­ment... I de ben segur que per això hi ha actu­al­ment nou o deu cen­tres a Cata­lu­nya que es dedi­quen a for­mar pro­fes­si­o­nals uni­ver­si­ta­ris, jun­ta­ment amb altres cen­tres per a estu­dis de cicles for­ma­tius de pro­fes­si­o­nals que després faci­li­ta­ran a la població aques­tes pos­si­bi­li­tats indi­ca­des, entre d’altres. O pot­ser cal bar­re­jar-ho tot i aquí no passa res.

Final­ment caldrà esmen­tar que si al prin­cipi la referència era un debat elec­to­ral en què el par­tit que ara té la res­pon­sa­bi­li­tat de govern no hi veia una neces­si­tat impres­cin­di­ble (almenys dei­xem-ho així) ¿pot ser que una carta de pes, perquè anava amb la sig­na­tura de nou secre­ta­ris gene­rals (però no de la recent ces­sant) en què dema­na­ven la cre­ació de la Con­se­lle­ria, hagi estat sufi­ci­ent? Tot ple­gat fa pen­sar en un epi­sodi poc clar o que almenys demana algun acla­ri­ment. Per tant, des d’aquí, amb humi­li­tat, pri­mera pre­gunta (necessària) al nou con­se­ller d’Esports de la Gene­ra­li­tat: com s’ha arri­bat a la cre­ació del nou Depar­ta­ment? I després ja en vin­dran d’altres, de pre­gun­tes.

Abans de la pre­gunta, també val a dir-ho, el desig d’una tra­jectòria d’encerts i èxits a Berni Álva­rez, com a res­pon­sa­ble de la car­tera, i per a l’esport i l’acti­vi­tat física de Cata­lu­nya, si pogués ser també amb una dele­gació cata­lana pròpia (sense sub­ter­fu­gis dialèctics) als pro­pers Jocs de Los Ange­les, d’aquí a qua­tre anys.