Ja podem dir que el Barça té un problema amb el pare de Lamine?

Aquesta mati­nada el pare de Lamine Yamal ha entrat en directe a un pro­grama cone­gut pel seu sen­sa­ci­o­na­lisme d’entre­cuix i ha par­lat de la feliç millora del seu estat de salut, fet que cele­brem tots i alhora mos­tra una falta de dis­cer­ni­ment a l’hora de situar-se en el con­text que li per­toca: el de pro­te­gir i edu­car el seu fill de dis­set anys des d’un segon pla, no en eri­gir-se com a pro­ta­go­nista esperpèntic d’un circ que el con­ver­tirà en el bufó de les tertúlies gro­guen­ques.

Dit això, el Barça no té prou pro­ble­mes a nivell ins­ti­tu­ci­o­nal que només li fal­tava la irrupció esgo­ta­dora d’un per­so­natge que va camí de dei­xar en anècdota el pro­ge­ni­tor de Ney­mar, la per­so­ni­fi­cació de la com­ple­xi­tat de ges­ti­o­nar l’entorn d’un juga­dor que va aban­do­nar De la Peña per Jorge Men­des: una mos­tra diàfana de la nul·la capa­ci­tat de visu­a­lit­zar les neces­si­tats d’una cri­a­tura que ha dei­xat l’ano­ni­mat per ser la pedra angu­lar espor­tiva del Barça.

A par­tir d’aquí, el club té dues opci­ons. La pri­mera és fer com si res estigués pas­sant i que les apa­ri­ci­ons públi­ques d’aquest pare a mode de fan incon­tro­lat aca­bin essent rutina del dia a dia de l’enti­tat, una situ­ació temerària perquè fàcil­ment pot opi­nar sense cri­teri sobre qual­se­vol situ­ació espor­tiva o con­trac­tual rela­ci­o­nada amb el seu fill, i de retruc, tin­gui una incidència absurda sobre les reac­ci­ons con­cre­tes del juga­dor i el maleït entorn. I la segona, fer el que real­ment s’ha de fer, o sigui, un cop de puny a sobre la taula amb què s’exi­geixi al pare de la cri­a­tura que passi a un dis­cret segon pla, allu­nyant-lo de les càmeres que tant li agra­den pel seu bé i pel de tot­hom.

D’aquesta manera, posant-li el con­text real que ha d’ocu­par, no només donaràs l’esta­bi­li­tat necessària a la car­rera del juga­dor i a la imatge del club, sinó que estaràs pro­te­gint aquest pare deli­rant d’un sec­tor mediàtic que no li posa el micròfon per aju­dar-lo, al con­trari, sinó que l’estan uti­lit­zant per donar car­nassa a les bai­xes pas­si­ons a mode de Belén Este­ban, ridi­cu­lit­zant-lo més que aju­dant-lo, o sigui, seguint a clàssica tendència d’aga­far un per­so­natge sense cri­teri per des­truir-lo a ulls de l’opinió pública quan l’audiència ho reclami. Per això s’ha aca­bat, fins aquí hem arri­bat: no hem de saber qui és ni què pensa el pare de Lamine Yamal.