Fa menys de deu anys, la temporada 2015/16, el Girona celebrava com un “rècord” un pressupost de 9,4 milions d’euros. En aquell moment, somiar la primera divisió era un repte titànic, sovint frustrat en l’últim moment. Aquella xifra, que al seu dia representava tant, ara sembla anecdòtica, un recordatori de la velocitat amb què el futbol i el club han evolucionat. Fixeu-vos, si no, en l’arribada d’Asprilla per un import tres vegades superior a aquell pressupost de fa deu anys... El Girona ha fet un salt endavant extraordinari i s’ha consolidat tant esportivament com econòmicament, fins al punt de competir amb els grans de la lliga i de garantir-se una plaça en la Champions. La col·laboració amb el City Football Group ha estat un impuls important que ha proporcionat cessions clau i una metodologia de treball professional i rigorosa. Però seria injust atribuir tot l’èxit només a aquesta relació. Figures com Stuani, Granell i Pere Pons; entrenadors com Agné, Rubi, Machín i Míchel, i directius com Cárcel, han estat fonamentals en aquesta metamorfosi. Ara el Girona és un club que ha deixat de ser una sorpresa i s’ha convertit en una realitat consolidada. És moment de reconèixer i reivindicar aquest projecte, i de donar-li el valor que mereix. No és un club de pas: ha vingut per quedar-se al màxim nivell. Si no ens fem forts aquí, al territori gironí, ningú ho farà per nosaltres. I segurament miro de contestar a una minoria, a un reducte que no sap valorar i que parla amb una bufanda al coll. Paciència.