Diuen que la UEFA feia anys que bus­cava un nou for­mat per a la lliga de cam­pi­ons. Bus­ca­ven un for­mat en què els grans equips es tro­bin més entre si, en què els petits tin­guin més pos­si­bi­li­tats i en què gai­rebé no hi hagi par­tits irre­lle­vants per a la clas­si­fi­cació. Per això deuen haver posat legi­ons de matemàtics i molts ordi­na­dors, d’aquells gros­sos que tre­ba­llen tant que s’escal­fen i neces­si­ten bons refri­ge­ra­dors, a simu­lar resul­tats i pos­si­bi­li­tats a tot drap.

Com ja va expli­car l’Espor­tiu el 29 d’agost, aquest any entra en vigor la nova lliga de cam­pi­ons. Fins ara, la pri­mera fase con­sis­tia en una lli­gueta de qua­tre equips en què cadas­cun jugava en total sis par­tits (un par­tit a casa i un a fora con­tra els altres tres). En canvi, ara hi ha una sola lliga de 36 equips i cada equip juga con­tra vuit: qua­tre par­tits a casa i qua­tre a fora. Em sem­bla que per al Girona el canvi és molt posi­tiu: en el for­mat ante­rior hau­ria jugat com a mínim sis par­tits i ara en jugarà com a mínim vuit. Però, a més, si queda entre la posició 9 i 25 (a hores d’ara sem­bla difícil que­dar entre els vuit pri­mers), jugarà l’eli­mi­natòria següent (com a mínim dos par­tits més).

Dijous pas­sat es va cele­brar el sor­teig i per als giro­nins no va ser benèvol, però va ser generós. Dels vuit equips amb els quals s’enfron­tarà, sis són ben cone­guts per qual­se­vol afi­ci­o­nat al fut­bol euro­peu: el Liver­pool, el PSG, l’AC Milan, l’Arse­nal, el PSV i el Feye­no­ord. No serà fàcil, però serà majestuós. Dei­xant per a un altre dia els equips que rebrem a Mon­ti­livi, el Girona visi­tarà qua­tre ciu­tats euro­pees.

Començarem visi­tant París, la Ciu­tat de la Llum, la que acaba d’enllu­er­nar el món amb els Jocs Olímpics. Si durant dècades tot­hom que volia ser algú en la lite­ra­tura o la pin­tura havia d’anar a París i demos­trar-ho, ara el Girona podrà fer-ho fut­bolísti­ca­ment al Parc dels Prínceps, ben a prop del riu Sena, que si bé ara està força brut, durant molt de temps ha estat tes­ti­moni de les millors obres d’art.

El següent des­plaçament serà durant les Fires, a Eind­ho­ven, la ciu­tat més avor­rida de les que hem de visi­tar, pot­ser perquè és l’única on no van arri­bar mai els romans. A més, l’actual alcalde és Jeroen Dijs­sel­bloem, antic minis­tre de Finan­ces neer­landès infle­xi­ble amb l’equi­li­bri pres­su­pos­tari.

El següent des­plaçament no és a la ciu­tat austríaca que explica tota sola el segle XVIII i bona part del segle XIX, Viena, però Graz també és impe­rial i hi queda força a prop. A més, hi passa el riu Mura, un aflu­ent d’un aflu­ent d’un dels rius més llargs i car­re­gats d’història, de lite­ra­tura i de música del món: el Danubi.

L’últim des­plaçament serà a la capi­tal de la Llom­bar­dia, Milà, a finals de gener de l’any que ve. Com que juguem con­tra l’AC Milan, els que van amb samar­reta de rat­lles ver­me­lles i negres, el par­tit serà a l’estadi de San Siro. Si juguéssim con­tra l’Inter, els que van amb samar­reta de rat­lles bla­ves i negres, jugaríem al mateix estadi, però lla­vors diríem que ho fem al Giu­seppe Meazza, el seu nom ofi­cial.Serà un recor­re­gut magnífic per Europa. No sé si es pot dema­nar gaire més. Bé, sí, podem ser rea­lis­tes i somiar que en tot aquest peri­ple més els par­tits a casa el Girona supera els 7,6 punys que els matemàtics de la UEFA han cal­cu­lat que pro­ba­ble­ment seran neces­sa­ris per estar entre els 25 millors equips d'aquest nou for­mat. A la pràctica vol dir 8 punts en 8 par­tits. 2 victòries i 2 empats. O, encara millor, 3 victòries per con­ti­nuar lluint l'escut dels qua­tre rius per les ciu­tats del vell con­ti­nent.