Diuen que la UEFA feia anys que buscava un nou format per a la lliga de campions. Buscaven un format en què els grans equips es trobin més entre si, en què els petits tinguin més possibilitats i en què gairebé no hi hagi partits irrellevants per a la classificació. Per això deuen haver posat legions de matemàtics i molts ordinadors, d’aquells grossos que treballen tant que s’escalfen i necessiten bons refrigeradors, a simular resultats i possibilitats a tot drap.

Com ja va explicar l’Esportiu el 29 d’agost, aquest any entra en vigor la nova lliga de campions. Fins ara, la primera fase consistia en una lligueta de quatre equips en què cadascun jugava en total sis partits (un partit a casa i un a fora contra els altres tres). En canvi, ara hi ha una sola lliga de 36 equips i cada equip juga contra vuit: quatre partits a casa i quatre a fora. Em sembla que per al Girona el canvi és molt positiu: en el format anterior hauria jugat com a mínim sis partits i ara en jugarà com a mínim vuit. Però, a més, si queda entre la posició 9 i 25 (a hores d’ara sembla difícil quedar entre els vuit primers), jugarà l’eliminatòria següent (com a mínim dos partits més).

Dijous passat es va celebrar el sorteig i per als gironins no va ser benèvol, però va ser generós. Dels vuit equips amb els quals s’enfrontarà, sis són ben coneguts per qualsevol aficionat al futbol europeu: el Liverpool, el PSG, l’AC Milan, l’Arsenal, el PSV i el Feyenoord. No serà fàcil, però serà majestuós. Deixant per a un altre dia els equips que rebrem a Montilivi, el Girona visitarà quatre ciutats europees.

Començarem visitant París, la Ciutat de la Llum, la que acaba d’enlluernar el món amb els Jocs Olímpics. Si durant dècades tothom que volia ser algú en la literatura o la pintura havia d’anar a París i demostrar-ho, ara el Girona podrà fer-ho futbolísticament al Parc dels Prínceps, ben a prop del riu Sena, que si bé ara està força brut, durant molt de temps ha estat testimoni de les millors obres d’art.

El següent desplaçament serà durant les Fires, a Eindhoven, la ciutat més avorrida de les que hem de visitar, potser perquè és l’única on no van arribar mai els romans. A més, l’actual alcalde és Jeroen Dijsselbloem, antic ministre de Finances neerlandès inflexible amb l’equilibri pressupostari.

El següent desplaçament no és a la ciutat austríaca que explica tota sola el segle XVIII i bona part del segle XIX, Viena, però Graz també és imperial i hi queda força a prop. A més, hi passa el riu Mura, un afluent d’un afluent d’un dels rius més llargs i carregats d’història, de literatura i de música del món: el Danubi.

L’últim desplaçament serà a la capital de la Llombardia, Milà, a finals de gener de l’any que ve. Com que juguem contra l’AC Milan, els que van amb samarreta de ratlles vermelles i negres, el partit serà a l’estadi de San Siro. Si juguéssim contra l’Inter, els que van amb samarreta de ratlles blaves i negres, jugaríem al mateix estadi, però llavors diríem que ho fem al Giuseppe Meazza, el seu nom oficial.Serà un recorregut magnífic per Europa. No sé si es pot demanar gaire més. Bé, sí, podem ser realistes i somiar que en tot aquest periple més els partits a casa el Girona supera els 7,6 punys que els matemàtics de la UEFA han calculat que probablement seran necessaris per estar entre els 25 millors equips d'aquest nou format. A la pràctica vol dir 8 punts en 8 partits. 2 victòries i 2 empats. O, encara millor, 3 victòries per continuar lluint l'escut dels quatre rius per les ciutats del vell continent.