Pauline Ferrand-Prévot (1992) va tancar diumenge la seva carrera en la BTT del campionat del món que es disputava a Pal Arinsal amb un catorzè lloc en la modalitat olímpica, l’XCO, quan feia un mes que havia guanyat l’or a París i completava un palmarès en què destaquen 9 títols mundials, dels quals 5 són en la bicicleta tot terreny. El primer va ser a Vallnord el 2015, l’any en el què també va aconseguir el mundial de ciclocròs sent la campiona del món de ciclisme en carretera en la modalitat de ruta el 2014. Ferrand-Prévot, que el 2022 va afegir al seu currículum el títol mundial en gravel, havia anunciat la seva retirada de les rodes gruixudes al juliol. L’any que ve deixa l’Ineos i amb el Visma aspira a guanyar la quarta edició del Tour de França femení.

Julien Absalon (1980), també diumenge, va ser sisè en la seva categoria de la CCC, la cursa de 100 quilòmetres de l’Ultra Trail del Montblanc. El doble campió olímpic de BTT a Atenes i Pequín va ser parella de Pauline Ferrand-Prévot i la va fitxar per al que ara és el BMC. Dos anys durant els quals va ser –presumptament– víctima de violència psicològica per part del que també era amo de l’equip.

Dues curses el dia que sortia a la llum que s’havia gravat un alcalde a les festes de San Bartolo cantant una cançó que es veu que és tradició a Vita. Ho devia ser, com a tants altres, el dret de cuixa, també. No plega, demana disculpes a qui s’hagi sentit ofès. Allò que fa qui pot i no qui vol. Tampoc l’arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Javier Argüello. Una altra tradició.