Una tarda d’elit a Girona

Avui és d’aque­lles jor­na­des que posen Girona al mapa de l’esport de pri­mer nivell. No passa cada dia que els afi­ci­o­nats de la ciu­tat tin­guin l’opor­tu­ni­tat de veure, en qüestió d’unes hores, els seus dos prin­ci­pals equips, de fut­bol i bàsquet, jugant al màxim nivell. El Girona FC rep l’Ath­le­tic Club, i, quan Mon­ti­livi acabi d’escla­tar o de lamen­tar-se, Fon­ta­jau ja estarà pre­pa­rat per donar la ben­vin­guda al debut a casa del Bàsquet Girona. La sin­cro­nit­zació és per­fecta, però la cursa també serà intensa. Molts afi­ci­o­nats hau­ran de sal­tar-se el dinar o fer-ne un de molt ràpid per poder gau­dir dels dos esde­ve­ni­ments. És d’aque­lles tar­des que res­pi­ren esport per tot arreu, i en què la com­pli­ci­tat entre afi­ci­ons fa que la ciu­tat vis­qui un ambi­ent únic. Amb un Girona FC que busca tra­duir el ren­di­ment en resul­tats i un Bàsquet Girona que comença una tem­po­rada amb mol­tes cares noves i il·lusió reno­vada, no és estrany que les expec­ta­ti­ves esti­guin per tot arreu. A veure si es com­plei­xen. Això sí, és una llàstima que tant en el fut­bol com en el bàsquet mas­culí, cap juga­dor en dinàmica del pri­mer equip sigui gironí, una man­cança que a vega­des fa que l’afició no s’hi pugui sen­tir tan unida. Cal pen­sar-hi. Ara bé, els dos clubs merei­xen el seu espai, i avui és el dia per cele­brar aquesta dua­li­tat espor­tiva que con­ver­teix Girona en la capi­tal de l’esport català, encara que només sigui per un dia. L’esforç de ser a l’elit també avui afec­tarà els fans més fidels, que, segu­ra­ment, aca­ba­ran el dia sense veu.