Iga Swi­a­tek, actual número 2 del cir­cuit de ten­nis i líder del rànquing mun­dial durant 125 set­ma­nes, va accep­tar una sanció d’un mes per haver donat posi­tiu en un con­trol anti­do­patge amb la substància pro­hi­bida tri­me­ta­zi­dina –medi­ca­ment per l’angina de pit i malal­ties coronàries– en una mos­tra presa a l’agost durant un període sense com­pe­tició, segons va anun­ciar l’Agència Inter­na­ci­o­nal per a la Inte­gri­tat del Ten­nis. L’orga­nisme va con­cloure que el posi­tiu es va pro­duir de manera “no inten­ci­o­nada” i, per tant, “el nivell de culpa de la juga­dora estava en l’extrem més baix del rang”. La polo­nesa va adme­tre for­mal­ment la vio­lació i va accep­tar la sanció, que ja l’ha com­plert.

Un cas que va arri­bar només tres mesos després del ter­ratrèmol que va repre­sen­tar el doble posi­tiu de Jan­nik Sin­ner, actual número 1 del món, i que va gene­rar molta polèmica i debat entre els juga­dors, que no ente­nien com l’havien decla­rat inno­cent. A través de les xar­xes soci­als, van denun­ciar un tracte pri­vi­le­giat per a les figu­res mun­di­als davant aquests casos de dopatge, i que són més severs amb altres ten­nis­tes del cir­cuit que tenen menys renom. L’his­to­rial els dona la raó.

Sigui com sigui, tenint en compte la trans­cendència de tots dos ten­nis­tes, el dopatge torna a sac­se­jar amb força i a reo­brir el debat. Una imatge que fa molt mal a l’esport i, en aquest cas, al ten­nis. Les san­ci­ons han de ser igual de seve­res per a tot­hom. No hi ha d’haver excep­ci­ons.