El gol es paga car
El gol es paga car i el mercat ens ho confirma. Després de marcar tretze gols amb el Girona, la Lazio va pagar quinze milions al City Grup per Taty Castellanos. L’any següent la Roma va desembutxacar 35 milions pels 24 gols i les vuit passades de gol de Dovbyk. Aquest any el Girona ha firmat Miovski (catorze gols i dues assistències en lliga amb l’Aberdeen) per 7,8 milions i Abel procedent del Braga per 8,5 milions d’euros més Gabri (sis gols i dues assistències en lliga). En quinze jornades han fet dos gols cadascun, si fem una projecció, i si segueixen a aquest ritme, al final de la temporada hauran marcat quatre gols i hauran donat dues assistències entre tots dos. Seria una renda ben pobra i en aquest cas sí que el gol ens hauria costat car de veritat.
Però no són els mals números el que més em preocupa dels dos davanters, sinó les sensacions al camp. Desconnectats, no participen en el joc (Miovski intervé disset vegades per partit i Abel només nou), no descarreguen pilotes, no fan el tercer home, no ocupen espais de rematada, no es perfilen bé en la pressió... i el pitjor de tot és que estan absolutament desconnectats de la grada. La falta d’encert es pot recuperar, però aquesta abúlia em costa de veure com es pot solucionar.
Miovski i Abel s’han de connectar i han d’agafar protagonisme, si no haurem de confiar en Danjuma i en la intuïció als minuts finals del gran Stuani. No crec que vingui cap golejador al gener. Qui en té un no el deixa a mitja temporada. El gol es paga car.