A Europa el bàsquet es viu amb un dra­ma­tisme que no té en la lliga regu­lar de l’NBA. Però això està can­vi­ant. A l’NBA ja fan par­tits fora dels Estats Units. A l’Euro­lliga es farà la Final Four a Abu Dhabi. Ahir va aca­bar la pri­mera volta de la com­pe­tició euro­pea i ho va fer amb el Barça desè amb 8 der­ro­tes, amb el Madrid dotzè amb més der­ro­tes (9) que victòries (8) i amb el Basko­nia quinzè (7-10). En anys ante­ri­ors això hau­ria estat ful­mi­nació dels entre­na­dors. Però és que entre el líder París, que suma 11 victòries, i l’onzè clas­si­fi­cat, que és el Milà, només hi ha dues victòries de diferència. Jugar l’Euro­lliga és d’una duresa extrema que passa fac­tura també a l’ACB i seria bo que clubs, juga­dors i afi­ci­o­nats fes­sin una reflexió i dones­sin una importància rela­tiva a les der­ro­tes. A Europa, com a l’NBA, tot­hom ja perd. Una altra cosa són les sen­sa­ci­ons que trans­me­tin. A l’Euro­lliga, com a l’NBA, no hi ha la pressió del des­cens. És impor­tant arri­bar al play-off i el play-in en bones con­di­ci­ons. Ara que es cele­bren els 25 anys de l’Euro­lliga s’estan fent enques­tes per esco­llir els millor juga­dors de la història. Dues refle­xi­ons: actu­al­ment hi ha grans equips però poques superes­tre­lles. I hi ha poques estre­lles emer­gents com va pas­sar amb Don­cic. El talent que apa­reix a Europa va cap a l’NBA. Com pro­ba­ble­ment farà Theo Male­don, del Villeur­banne. Atenció a la dada: Male­don (23 anys) és l’únic entre els 20 més valo­rats que està per sota dels 25 anys! Les estre­lles d’ara a Europa se’ns estan fent grans.