El Barça té molta pressa per tornar al Camp Nou. En té des del primer dia que es va mudar a Montjuïc per posar en marxa un projecte faraònic com és la construcció d’un estadi pràcticament nou amb capacitat per a més de 100.000 persones. Una pressa comprensible, tenint en compte els milions que deixa d’ingressar cada partit que no es disputa al feu blaugrana, i les despeses que comporta jugar a la muntanya màgica. Tot plegat, enmig d’una situació econòmica molt delicada que els fa estar lligats de mans i peus.

Ara bé, el que no s’entén és la pressió que es va autoimposar el club des del primer dia, fixant una data de retorn que ja es preveia que seria pràcticament impossible de complir. En un primer moment, es va parlar de poder celebrar el 125è aniversari a la nova casa. Hauria estat fantàstic, sí, però massa optimisme. Un cop passada aquesta data, l’entitat continua assenyalant-ne de noves en el calendari. Molts interrogants i poques certeses. S’ha convertit en una qüestió de fe. Ningú té clar quan es podrà tornar a l’Spotify Camp Nou. I, mentrestant, Joan Laporta, en cada compareixença, continua responent a una pregunta que no té resposta.

Tot plegat, es podria haver gestionat d’una altra manera. Hauria estat tan fàcil com dir que es tornaria quan les obres estiguessin acabades o haver fixat una data més realista. El barcelonisme ho hauria entès. L’objectiu és tornar bé, no aviat i a mitges.