Jan­nik Sin­ner (2001) es va con­ver­tir al juny en el 29è ten­nista a ocu­par el pri­mer lloc del rànquing de l’ATP, una clas­si­fi­cació cre­ada l’agost del 1973, amb el romanès Ilie Nas­tase (1946) encapçalant-la 40 set­ma­nes. El pri­mer italià a ser número 1 tanca el 2024 amb 8 tro­feus i 6 par­tits per­duts. I un doble posi­tiu per clos­te­bol al març. Absolt per negligència del seu fisi­o­te­ra­peuta, que va trans­fe­rir la substància al cos de Sin­ner per no trac­tar-lo amb guants, l’Agència Mun­dial Anti­do­patge (AMA) va pre­sen­tar un recurs d’apel·lació davant el Tri­bu­nal d’Arbi­tratge de l’Esport (TAS) al setem­bre i va dema­nar per al ten­nista entre un i dos anys de sanció.

L’Agència Inter­na­ci­o­nal per la Inte­gri­tat en el Ten­nis (ITIA) s’havia cre­gut l’italià i, segons vam saber fa un mes, també Iga Swi­a­tek (2001), 2 de la WTA i 1 en 125 set­ma­nes; accep­tant que el seu posi­tiu per tri­me­ta­zi­dina es va pro­duir de manera no inten­ci­o­nada: el va inge­rir pel jet-lag. El comitè exe­cu­tiu de l’AMA, reu­nit el 5 de desem­bre, va apro­var can­vis en el regla­ment per ges­ti­o­nar millor els casos de dopatge invo­lun­tari, que entra­ran en vigor l’1 de gener. La set­mana que ve? No, l’1 de gener del 2027.

L’ITIA sus­pe­nia ahir i de manera pro­vi­si­o­nal l’aus­tralià Max Pur­cell (1998). El número 12 del rànquing de dobles, campió del US Open i fina­lista a Wim­ble­don amb Jor­dan Thomp­son aquest any, ho va dema­nar perquè una injecció intra­ve­nosa de vita­mi­nes superava el límit permès, tot i adver­tir als met­ges que era espor­tista d’elit.