Mykola Sha­pa­renko. Suposo que aquest nom no us diu res. Jo el vaig conèixer en l’Euro­copa, quan ani­mava la selecció d’Ucraïna en l’Euro­copa. Mirava els par­tits i fan­ta­si­e­java amb la idea que Sha­pa­renko fos el mig cen­tre que vingués a Girona a subs­ti­tuir Aleix. Dinàmic, hàbil en espais reduïts, amb capa­ci­tat de rebre a la base i de posar-se en zones entre mit­ges i per­fi­lar-se enda­vant i, sobre­tot, amb un des­plaçament de llarga distància fantàstic. Em va sem­blar que era una gran opció. També m’ho va sem­blar la cama esquerra de Ber­nabé quan vaig veure alguns par­tits dels Jocs Olímpics. A l’estiu van sonar altres noms per al mig cen­tre de per­fils diver­sos: Oroz, Javi Guerra, Gue­vara... Al final va arri­bar només Oriol. La posició de pivot va que­dar doblada amb Yan­gel, Romeu, Solís i Ivan i la pos­si­bi­li­tat d’encai­xar-hi Van de Beek, però ens vam que­dar sense un juga­dor del per­fil Aleix.

Tot i la falta de gol, Aleix és el juga­dor que més tro­bem a fal­tar. Aquesta tem­po­rada por­tar les pilo­tes “de cos­tat a cos­tat” és més lent. Allò que se solu­ci­o­nava amb un canvi d’ori­en­tació, ara són qua­tre pas­sa­des, i per­me­tem que els defen­sors bas­cu­lin cap als nos­tres extrems i els difi­cul­tin l’un con­tra un. A Tsi­gankov, Bryan Gil, Dan­junma i Aspri­lla, la tran­sició ràpida d’una banda a l’altra els dona­ria un avan­tatge d’espai i temps que els faria millors.

Que els Reis ens por­tin un Aleix i les set­ma­nes netes de par­tits faran la resta. Si és així, crec que ens espera un altre gran any.