Ja fa anys que els diners que emanen dels pous de petroli i de gas de la península aràbiga inunden el món de l’esport mundial. Parlem sobretot de l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Qatar. Tot va començar amb el patrocini i/o compra de clubs de futbol a les lligues més importants del món. I en els últims anys l’abocament de diners a l’esport d’elit mundial s’ha dirigit a portar els grans esdeveniments als seus països, amb el mundial de futbol de Qatar de fa dos anys com l’esdeveniment de més repercussió fins ara. Però a l’horitzó ja hi ha un altre mundial de futbol, el del 2034, a l’Aràbia Saudita. Mentrestant, la llista de grans esdeveniments de tots els esports que tenen lloc a la península aràbiga comença a ser interminable. I, mentre literalment es va jugant, a cada competició es genera el debat sobre la connivència del món de l’esport amb règims polítics on els drets humans són poc més que paper mullat.

Ha tornat a passar amb la recent supercopa espanyola, sobretot quan les dones periodistes que van cobrir l’esdeveniment van denunciar que a l’estadi no hi havia lavabos per a elles, o quan una comitiva d’aficionats i familiars del Mallorca va ser maltractada i assetjada per aficionats locals. Però ja és la cinquena edició a l’Aràbia Saudita i el president de la federació no només va treure importància als fets ocorreguts i a les vulneracions de drets, sinó que va anunciar la intenció de portar-hi també la supercopa femenina.

Aturem-nos un moment aquí. Amb comptades excepcions, les competicions internacionals que es disputen en aquests països són eminentment masculines. Ja hem esmentat els mundials de futbol, però els diners àrabs també han conquerit bona part de l’elit del món del golf amb la creació d’un nou circuit, el LIV Golf, que es va enlairar quan Jon Rahm va acceptar l’oferta de centenars de milions de dòlars per deixar el PGA Tour. També podríem parlar de la importació de futbolistes per a la lliga saudita, on Cristiano Ronaldo té un sou inqualificable de 200 milions d’euros l’any. O el recentment inventat torneig de tennis Six Kings Slam, on Djokovic, Alcaraz, Nadal, Medvedev, Sinner i Rune es van disputar el premi més elevat de la història del tennis. En el cas de Rafa Nadal hi havia l’incentiu d’haver estat nomenat ambaixador esportiu de l’Aràbia Saudita i haver rebut com a regal una raqueta de tennis d’or massís. Aquest divendres es va acabar la cinquena edició del Ral·li Dakar (capital de Senegal) a l’Aràbia Saudita. Els diners àrabs també han conquerit el circuit de pàdel. Etc. I quan des de l’àmbit que sigui es qüestiona la participació dels esportistes en segurament la campanya de sportswashing més gran de la història, els diners sempre acaben sent una bona justificació. També hi ha una altra justificació que a nosaltres ja ens sona de quan el Barça va portar la publicitat de Qatar a la samarreta (o ara amb la palanca dels seients VIP): el fet de no girar l’esquena a aquests països ajuda a apropar-los a una obertura al món i a l’acceptació de la igualtat entre persones. Jo havia arribat a defensar aquesta opció, perquè prefereixo un món col·laboratiu i en concòrdia. Però passen els anys i l’evolució en els drets en aquests països no es produeix. Està bé que Qatar hagi intercedit decisivament per a la treva entre Israel i Hamàs, per exemple. Però els estadis continuen sense lavabos femenins i les dones i altres col·lectius d’aquests països tenen menys drets, per dir-ho suaument.

El món de l’esport ha claudicat davant els diners àrabs? No del tot. Queden reductes de digna resistència. I tenen nom de dona. Un cas emblemàtic és el d’Anna Muzychuk. Doble campiona del món d’escacs, el 2017 va renunciar a revalidar-lo perquè es disputava a l’Aràbia Saudita. “Hauria hagut de dur hijab i per anar a qualsevol lloc ho hauria hagut de fer acompanyada d’un home. Allà no es respecten els drets de les dones”, va explicar. I concloïa: “Vaig pagar un preu alt per no jugar a l’Aràbia Saudita. Però va ser el més correcte.” I l’octubre passat, més d’un centenar de futbolistes van subscriure un manifest en contra que la FIFA acceptés el patrocini de la petroliera estatal saudita Aramco, perquè el règim “oprimeix sistemàticament les dones i els gais”.

Els diners justifiquen moltes coses, però més per als esportistes masculins que per a les dones. Aquí també hi ha diferències.